quest any es commemora el 150è aniversari del naixement d'Aureli Capmany i Farrés (1868-1954), folklorista, activista relacionat amb entitats culturals barcelonines, que, juntament amb Rafel Tudó, fundà el primer esbart de dansaires en l'Associació de Lectura Catalana (1907) i l'Esbart Català de Dansaires, que dirigí a partir del 1909.

Capmany tingué una forta vinculació amb Manresa, sobretot amb el Centre Excursionista de la Comarca de Bages, l'Agrupació de la Dansa i la revista La Sardana; i un lligam personal amb dos manresans: Josep M. Gassó i Monrós (1891-1952), un dels fundadors de l'Agrupació de la Dansa de Manresa -secció del Centre Excursionista de la Comarca de Bages (1910), que l'any següent es constituí com a entitat-; i amb Joan Rigall i Casajoana (1885-1960), folklorista.

De totes les visites de Capmany a Manresa voldria destacar la del dia 8 de juny del 1908. Dins els actes de commemoració del Centenari de les Batalles del Bruc, va tenir lloc -si seguim el programa oficial- «a la tarda, en la hora y lloc que s'anunciará, se celebrarà una bonica e interessant audició de ballets populars, eczecutats per la acreditada colla del Esvart de Dançayres de la Associació de Lectura Catalana de Barcelona». L'actuació va tenir lloc a les tres de la tarda a l'envelat. En aquella ballada, Aureli Campmany, com a director de la Secció Folklòrica de l'Associació de Lectura Catalana de Barcelona, va fer una explicació dels diferents caràcters de les danses populars que es van interpretar.

El Pla de Bages (10-06-1908) en la ressenya remarcava que «els balls molt ben tocats per els Montgrins de Torroella de Montgrí, els quals eren instrumentats pels mestres Eusebi Bosch i Francesc Pujol», i ballaren: Ball de Cascavells de Merola, Ball Pla del Pallars, La Morisca de Gerri de la Sal i Indiot del Pallars, i a la segona part: Dansa de Castellerçol, Ball del Ciri de Castellerçol, Galop de Cortesia de Gurb, Ball de Sant Farriol de Pallars i La Bolangera de Castellbó-Pallars, amb l'experta direcció de Rafel Todó i Duran.

Cal destacar que a l'intermedi la colla Homes de demà, de Sant Mateu de Bages, ballaren el Ball de cascavells en la variant del seu poble, que hagueren de repetir pels forts aplaudiments.

Tot això va engrescar els joves del Foment de la Sardana de Manresa (1906) -entitat creada per promoure i divulgar la sardana-, i fou l'impuls i l'empenta que necessitaven per fundar l'Esbart Manresà de Dansaires.

La primera actuació pública de l'Esbart Manresà va ser el 7 de febrer del 1909, en la inauguració del nou local del Foment de la Sardana situat al carrer Na Bastardes, 8, on assistí Aureli Capmany.

En aquesta actuació ballaren: Castanyeta, del Pallars (sis parelles), La morisca, de Gerri de la Sal (una parella), L'esquerrana, del Pallars (sis parelles), Galop de cortesia, de Gurb-Conca de Tremp (quatre parelles), Ball de Sant Ferriol, del Pallars (per a homes) i La Bolangera, de Castellbó, al Pallars (de conjunt). Els balls eren instrumentats per Enric Masana, sota la direcció d'Àngel López, i interpretats per la cobla L'Ampordanesa.

Entre els balladors d'aquesta actuació mereix destacar-se el manresà Antoni Reguant Farell (1889-1960), que començà a l'Agrupació de la Dansa i, més tard, va ser un dels puntals de l'Esbart Manresà (1923-1953), en qualitat de director artístic o de president, i on va assolir un reconegut prestigi.