La pedra dels murs del carrer del Balç combinen amb l'electrònica. Millor que el que podria semblar a primer cop d'ull. Ahir al vespre, entre organitzadors, col·laboradors i autoritats, la polifacètica artística Lucia Alcaina punxava el preludi de Manrusionica. I els més fidels començaven a ballar. Aquest emblemàtic espai medieval va ser el lloc escollit per fer la presentació del Festival Internacional de Música Electrònica de Manresa, un certamen que s'ha guanyat, en vuit edicions, un lloc referent en la programació de la ciutat i en els certamens de música electrònica del país. I els seus impulsors, un equip format per una dotzena de persones, amb David Brossa i Alfons Rodríguez en la direcció, han trobat un format (festival urbà, espais oberts, un dia, tres escenaris, tots els públics) que funciona.

Ahir, en la presentació, Brossa i Rodríguez, acompanyats de l'alcalde de Manresa, Valentí Junyent, i la regidora de Cultura, Anna Crespo, van esgranar les novetats del festival: estrena de videomapatge (titulat Kulturbond), un escenari per a artistes femenines (a la Reforma), una polsera de micromecenatge i la contribució, per primer cop, d'una subvenció, de 18.000 euros, de l'Ajuntament que, segons Rodríguez, ajudarà a «professionalitzar una part del festival».

Però els promotors de Manrusionica volen fer un pas més i convertir la festa en un «festival de descobertes», explicava Rodríguez. Després d'una etapa de «proves, amb sons més suaus» per mirar de contrarrestar, subratllava Brossa, «la imatge negativa que encara té l'electrònica», el cartell artístic d'aquesta edició, que se celebrarà el dissabte 9 de juny, proposa una programació «més arriscada». Però amb la mateixa declaració d'intencions: que tothom trobi aquell artista, aquell estil que, com va explicar de manera visual Rodríguez, el faci sentir «com quan se't destapen les orelles».

El festival tindrà noms que ara retornen a un festival per la porta gran després d'haver estat promeses al Manrusionica, com Cora Novoa. En total, el cartell presenta set artistes catalans, quatre de l'Estat espanyol i cinc d'internacionals. Entre les «apostes», AKKAN ( live) i Beatlove ( live). I com a «autoritats de la música electrònica» global, Umwelt i i l''slovena Nightwave. Apropar la música a tots els públics, «sense portes», remarcava Brossa, i «en espais únics» (parc de la Seu i plaça de la Reforma, enguany amb més de trenta pantalles LED, davant dels discjòqueis) vol ser, subratllava Rodríguez, «més que un espectacle, una experiència musical i multimèdia». I també gastronòmica, amb Ca l'Arpellot.

Si Junyent posava l'accent en un festival que projecta una imatge «oberta i innovadora» de la ciutat, Brossa ho feia en un festival «sense ànim de lucre». Explicava que Manrusionica es nodreix de les entrades (Stroika és l'unic lloc de pagament), de les barres i, ara, de l'aportació municipal. I que, tot i els patrocinis, favors i ajudes, el festival ha d'organitzar «tres o quatre actes més al llarg de l'any per poder dur a terme un dia» de festival. Brossa demanava als participants ser «conscients» de l'esforç i, per tant, «consumir» en l'àrea Manrusionica.