L'Ajuntament de Cardona ha iniciat una recerca per localitzar el nom de les persones vinculades amb el municipi que van ser víctimes del nazisme durant el període 1939-1945. L'estudi, que fins ara ha permès identificar tres cardonins deportats, té com a objectiu la instal·lació a la localitat, el gener del 2019, de les cada cop més conegudes plaques Stolpersteine. Al Bages ja se n'han posat a Navàs i Palà de Torroella, que van ser els indrets pioners a l'Estat a incorporar-les, el 2015, i a Manresa. Súria té previst retre homenatge als seus deportats el gener.

El projecte europeu Stolpersteine -que en alemany vol dir «pedra que fa ensopegar»- consisteix en la col·locació de llambordes commemoratives amb les dades identificatives de les víctimes, assassinades o supervivents, dels camps de treball, concentració i extermini nazis. Les plaques s'acostumen a instal·lar a terra, davant de les cases on van viure o dels edificis on treballaven abans de ser empresonades o forçades a fugir per raons polítiques. Així, quan els vianants passegen pel carrer, «ensopeguen simbòlicament amb la història», en paraules de Gunter Demnig, l'artista alemany que impulsa el projecte nascut el 1993.

La recerca que dirigeix l'historiador surienc Jordi Algué ha permès localitzar el nom de tres cardonins que van ser als camps: Ramon Gassó Socarrats, nascut el 1915 a Cardona i alliberat del camp de concentració de Gusen; Filomeno González Carreño, nascut a Láujar de Andarax (Almeria) el 1899 i assassinat a Gusen el 26 de setembre del 1941; i Antonio Simón Carmona, nascut a Níjar (Almeria) el 1908 i assassinat a Gusen el 31 de desembre del 1941.

Procés obert

El consistori ha obert un procés per recapitular dades sobre persones vinculades amb Cardona que van ser víctimes del nazisme, i s'oferirà informació a qualsevol familiar que ho sol·liciti. Per rebre informació o per aportar-ne: comunicacio@cardona.cat i Ester Barrera (Ajuntament). Es poden aportar documents, fotografies o qualsevol altre tipus d'informació que pugui ajudar a completar un cens tan precís com sigui possible. En aquest sentit, la memòria oral també hi pot jugar un paper important. La recepció de documentació es farà fins al 15 de setembre.

Fins ara, s'han instal·lat 67.000 plaques en més d'una vintena de països europeus, en un projecte que creix dia a dia i que en el cas català es realitza amb la col·laboració del Memorial Democràtic de la Generalitat. En el cas de l'Estat espanyol, es calcula que 9.300 republicans van ser deportats.