Leonardo da Vinci, Rafael, Miquel Àngel, Botticelli, Brunelleschi, Maquiavel, Galileu Galilei... Florència, o Firenze, com en diuen els italians- ha acollit nombrosos d´aquests il·lustres i cèlebres noms que han passat a la posteritat de la història de la humanitat.
Bressol del Renaixement a final del segle XIV, el poder econòmic dels Medici va atreure una àmplia cartera de consagrats i novells artistes que van tenir carta blanca per a la innovació, el coneixement i la creació a la capital de la Toscana.
El mecenatge de Llorenç el Magnífic va marcar una fita en la història de l'art. Això va implicar també una revolució en diferents camps, com en la literatura, filosofia i arquitectura. El creixement va ser molt gran i això va provocar que simbolitzés una nova manera de pensar, sentir i fer, amb això va portar un nou esperit en les arts
-alguns diran que va ser un nou naixement de la llibertat. Aquest art, marcat per la tornada a allò clàssic, va convertir Florència en una ciutat espectacular que engloba trets grecs i romans, una arquitectura única que va ser model de gran part d'Europa.
En l'actualitat, Florència ha mantingut inalterat el propi encant i l´esplendor del seu gloriós passat. Així, es presenta la capital Toscana, una ciutat plena d'encant que no acaba mai de meravellar, amb les seves obres mestres d'art, els marbres acolorits de les seves esglésies i les seves obres arquitectòniques que evoquen la fastuositat i el paper exercit per la ciutat en el desenvolupament de la cultura i de l'art renaixentista al llarg del món.
El cor de la ciutat és la plaça del Duomo, amb un conjunt monumental que inclou la basílica de Santa Maria del Fiore amb la majestuosa imponent cúpula de Brunelleschi, el baptisteri de Sant Joan i el vampanar de Giotto. Darrere es troba el Museu de l'Òpera de Santa Maria del Fiore, on és possible admirar una col·lecció d'obres procedents de la catedral, del baptisteri i del campanar. Sense oblidar la propera plaça de la Signoria, que acull la Logia della Signoria o Logia dei Lanzi, la font de Neptú i el Palau de la Signoria o Palau Vell, un dels monuments icònics de la ciutat, davant del qual se situen una sèrie d'escultures entre les quals hi ha la còpia del famós David de Miquel Àngel.
Exemple per al món
A prop es troba la Galeria dels Uffizi, seu d'un dels museus més importants del món, que té obres de Botticelli, Rafael, Miquel Àngel, Leonardo da Vinci i molts altres grans artistes. No obstant això, per veure l'original de l'obra per antonomàsia, el David de Miquel Àngel, cal tornar a la plaça del Duomo i visitar la Galeria de l'Acadèmia de Florència.
A una hora escassa de la ciutat hi ha el bressol de Carlo Lorenzini, autor de Les aventures de Pinotxo, i que va prendre com a nom artístic Collodi en homenatge a aquest poble de la Toscana on es va criar. Amb costes ben dretes, gairebé impossibles de pujar, explota la figura de Pinotxo. Hi ha murals dedicats a aquest personatge i es pot contemplar el Pinotxo de fusta més alt del món, construït per fusters suïssos i que sens dubte acapara totes les mirades i els flaixos de les càmeres. Sense oblidar els llocs de souvenirs. Per a aquells que solament volen l'autòcton, el Pinotxo autèntic de l'escriptor és el que porta el capell blanc, que també és l'únic que pot sostenir-se sobre una sola cama.
Un advertiment: el que viatja a aquestes latituds és probable que caigui víctima d'una malaltia. Però, tranquils, no és mortal però sí qui és contagiosa. És la síndrome de Stendhal, més coneguda com la síndrome de Florència. Una patologia que, segons diu una psiquiatra italiana, provoca vertígens i accelera el ritme cardíac de qui observa en un espai reduït moltes obres d'art juntes. Florència és una d'aquestes poques ciutats que compleix les condicions. Això sí, per fer-ho més suportable, hi ha les diferents pizzeries, cafeteries o gelateries dels voltants.
