Al'experiència religiosa de veure la basílica de la Seu ballant al ritme de música electrònica, aquest any s'hi va afegir una escenografia més espectacular. Manrusionica es va apropar als grans festivals del gènere musical. A l'espai on té lloc el festival, el tros pla de les escales de la basílica que duen a la plaça de la Reforma, estava més ben definit amb tanques que delimitaven la zona de ball. Però la gran novetat eren les 21 pantalles led que hi havia davant dels DJ que van punxar la nit de dissabte i la matinada de diumenge, que convertien l'espai de ball en tot un espectacle lumínic.

«Hem instal·lat unes pantalles, amb un petit espai de separació entre elles. La seva incorporació ha donat una imatge diferent i més professional. És semblant a la dels grans esdeveniments», comentava un dels especialistes responsables de l'apartat visual de la Manrusionica, Gerard Domínguez. A més dels centenars de persones ballant a davant de la basílica, la música que sonava en el mateix moment al parc de la Seu va aconseguir atraure, per primera vegada, un nombrós públic. El segon escenari també va sorprendre per l'estètica. «Aquest any s'ha notat molt la inversió en escenografia. Veure el parc de la Seu il·luminat per neons vermells també ha estat espectacular», explicava el codirector del festival musical, Alfons Rodríguez.

No només els joves que anaven a ballar es van desplaçar fins a aquest punt de Manresa. A la plaça de la Reforma també hi havia ciutadans que, tot i no ser seguidors del gènere musical, no es van voler perdre l'espectacle visual, amb les trepidants projeccions a la basílica que donen la sensació que el temple balli al ritme de la música.

El videomapatge va ser un dels moments més esperats de la nit, i va aconseguir que desenes de mòbils s'aixequessin entre la multitud per immortalitzar la imatge. La projecció va començar amb el so de música electrònica lenta, i mostrant imatges inspirades en la natura, i va acabar amb uns canvis de llum més ràpids mentre la música augmentava de ritme.

«Hem anomenat la projecció Kulturbond, perquè hem volgut crear un vincle amb el fet que Manresa sigui la capital de la cultura. I hem buscat aquest lligam donant més èmfasi a les arcades de la seu, que simbolitzaven els ponts de la cultura», afegia Domínguez.

Manrusonica ha tingut un gest cap a les artistes, les dones que s'han consagrat, gràcies a una trajectòria sòlida, en el món de la música electrònica. Per aquest motiu, tres de les grans DJ del festival van punxar dissabte a la nit i la matinada de diumenge, quan més afluència de persones hi havia a la Reforma i davant de la basílica de la Seu. El tret de sortida el va donar Ylia, una antiga estudiant de piano clàssic que va acabar a l'electrònica. Després va ser el torn per a les creacions sonores de Nightwave, activista per la igualtat de gènere d'origen eslovè que viu a Glasgow i que ha sonat al Sonar. El públic va vibrar amb la seva música. I després va ser el gran moment de Cora Novoa, que ja havia actuat al Manrusionica fa anys, quan era una jove promesa.

La festa va continuar a la sala Stroika. En total van ser 19 hores ininterrompudes de festival que van convertir Manresa en un punt de referència de la música electrònica.