Jurassic world: el regne caigut

Estats Units, 2018. Aventura, ciència-ficció. 129 min. Direcció: Juan Antonio Bayona. Guió: Colin Trevor-row i Derek Connolly, basant-se en els personatges de Michael Crichton. Intèrprets: Chris Pratt (Owen Grady), Bryce Dallas Howard (Claire Dearing), Rafe Spall (Eli Mills), Justice Smith (Franklin), Daniella Pineda (Zia Rodríguez), James Cromwell (Benjamin Lockwood), Toby Jones (senyor Eversoll) i Jeff Glodblum (Ian Malcolm). Pantalles: Manresa, Solsona, Igualada, Santa Margarida de Montbui, Abrera i la Seu d'Urgell.

JA Bayona (J per als amics) ha esdevingut el realitzador català amb més projecció internacional. Era inevitable, doncs, que desembarqués a Hollywood i que ho fes, a més, amb una producció com Jurassic World: el regne caigut, perquè el popular director és un admirador confés de Steven Spielberg, el creador de la famosa franquícia que reviscolà fa vint-i-cinc anys la febre pels dinosaures. Després de rodar la millor pel·lícula de la seva carrera (l'esplèndida El monstruo viene a verme), Bayona afronta un repte molt arriscat: filmar una superproducció que té uns signes d'identitat (i un objectiu comercial) molt definits. El cinquè títol de la nissaga comença tres anys després dels esdeveniments succeïts en el títol anterior. Claire i Owen lluiten per salvar els dinosaures que sobreviuen a la I'illa Nublar, després de la destrucció del parc temàtic, quan es produeix l'erupció d'un volcà.

El cineasta barceloní ha restat eclipsat voluntàriament per la maquinària gegantina de Hollywood? Sí i no. El seu Jurassic Park està lluny de la seva admirable cinta precedent (on superava nítidament Mi amigo el gigante del seu mestre), però apareix com una fantasia, sustentada en un guió només ortopèdic, amb un embolcall suficientment eficient. J imposa un bon pols narratiu i un domini impecable a les seqüències d'acció. El toc Bayona emergeix clarament a la segona part, ambientada en una mansió aristocràtica que destil·la un terror gòtic que evoca inexorablement la seva recordada opera prima, El orfanato. La seva aportació al filó de Jurassic Park, que és lluny, d'altra banda, de ser la millor obra de l'omnipresent Spielberg, no és cap fracàs però tampoc cap proposta especialment estimulant en la trajectòria ascendent del seu artífex. Un entreteniment declaradament crispetaire.