La figura eternament controvertida de Roman Polanski s'associa sovint a qüestions extracinematogràfiques prou conegudes i aquest fet determina que la seva vàlua creativa resti massa vegades en un segon pla. L'autor polonès s'erigeix en un dels supervivents il·lustres de la brillant generació que va irrompre sorollosament en els anys seixanta. I la seva nova pel·lícula, Basada en hechos reales, confirma novament que el mogut (i cosmopolita) creador segueix sent un director a tenir en compte.

El seu darrer títol s'inspira en una novel·la de la reeixida Delphine de Vigan i narra la desassossegant i misteriosa relació entre una famosa escriptora , que pateix la síndrome de la pantalla en blanc, i una de les seves fans més entusiastes. Amb un guió absorbent d'Olivier Assayas (un dels gans directors del panorama actual), el veterà artista embasta un thriller psicològic que recrea algunes de les seves obsessions més recognoscibles. I així, Basada en hechos reales ens submergeix en una atmosfera opressiva, claustrofòbica i malsana, en què brollen les passions més ambivalents i torbadores.

Roman Polanski dissecciona, però, per primera vegada al llarg de la seva filmografia un encontre entre dues personalitats femenines. Un duel potentíssim i electritzant, en què salten sovint les espurnes. La mirada ombrívola i sinistra que banya tota l'obra del mític cineasta adopta en aquesta ocasió una dimensió més lleugera i juganera.

Una partida d'escacs, tan entremaliada com impecable, te-nyida per la química perfecta entre la seva parella protagonista: Emmanuelle Seigner (la musa i parella de Roman) segueix creixent com a actriu i Eva Green (la memorable antiheroïna de Soñadores) es confirma com una intèrpret camaleònica i fascinant.

França, 2017. Thriller psicològic. 110 minuts. Direcció: Roman Polanski. Guió: Olivier Assayas i Roman Polanski, a partir de la novel·la de Delphine de Vigan. Intèrprets: Emmanuelle Seigner (Delphine), Eva Green (Elle), Vincent Pérez (François), Josée Dayan (Karina), Camille Chamoux (Oriane, responsable de premsa) i Brigitte Roüan (documentalista de l'institut). Pantalles: Bages Centre (Manresa) i Ateneu (Igualada).