oques vegades podem saber la data exacta de la primera ballada d'una dansa, ni de com es converteix en una dansa viva. Però tenim una preuada excepció: el ball de gitanes de Sant Vicenç de Castellet. El dia 10 de febrer del 1907, el ball de gitanes es va ballar per primera vegada a la plaça de la Constitució -actualment plaça de l'Ajuntament-, a les dues del migdia amb l'orquestra Els Catalans, de Manresa.

Els promotors van ser una colla de picapedrers, de Caldes de Montbui, que treballaven a Sant Vicenç de Castellet, amb un grup de noies santvicentines, que el ballaren amb tota l'escenificació. Un d'ells -anomenat Carmelo- va fer de director. Cal dir que era un ball tradicionalment present a la comarca del Vallès. En el 1918, Pere Canal Rius, secretari de l'Ajuntament (1912-1961), nascut a Sant Llorenç Savall on l'havia ballat, el va recuperar per la Festa Major i per Carnestoltes, i la ballada la van fer nois i noies del poble. Això queda palès perquè l'Esbart Folklore de Catalunya (1909-1936), a les Festes de la Dansa Catalana, a Barcelona (1923), va presentar un «ball de gitanes del Vallés a la usanza de San Vicente de Castellet», amb 48 dansaires. El seu fundador, el folklorista manresà Joan Rigall i Casajoana (1885-1960), el va anomenar així pel seu estil. Malgrat les influències inicials vallesanes, el ball ja s'havia convertit en propi.

Més endavant, el dilluns de Pasqua Granada del 1949, per l'empenta de Pere Vall Viladés, el ballaren dansaires de l'Esbart Dansaire Santvicentí (fundat el 1948) fins al 1953. Després d'un període inactiu, els antics dansaires de l'esbart (1948-1953) el tornaren a ballar en l'homenatge a Pere Vall i Viladés, per la seva tasca de dinamitzador cultural (8-12-1984), i va tornar a quedar oblidat fins al 1989.

Després d'un llarg i laboriós treball de recerca del llavors director de l'Esbart Santvicentí Joan Manel Miquel, tingué lloc l'estrena de la recreació escènica de Les Gitanes de Sant Vicenç de Castellet, format per sis parts: vals jota, contradansa, catxutxa, dansa o masurca, xotis i jota final, amb un pasdoble de sortida. L'esdeveniment va tenir lloc, amb gran èxit, al teatre de la Passió d'Olesa de Montserrat (13-05-1989), amb guió musical de Josep Tor-ras i coreografia d'Eduard Ventura, amb la cobla Sabadell, amb la instrumentació i direcció del mestre Agustí Cohí i Grau. El vestuari -dissenyat per Maria Carbonell- és molt vistós i les balladores porten el típic mantó de Manila.

Per l'impuls del mateix director, des del 1992, cada diumenge de Pasqua Granada, Les Gitanes tornen amb una gran ballada popular a la plaça de l'Ajuntament, amb colles de diferents edats (des dels que l'havien ballat fins a colles molt joves i de diferents col·lectius).

Així, a més de quedar dins el repertori de l'Esbart Sanvicentí, ha esdevingut una dansa que cada any té més acceptació i arrelament. Prova d'això és la participació de 14 colles i uns 300 dansaires en la celebració dels 110 anys de la primera ballada (2017).

El ball de gitanes de Sant Vicenç de Castellet, dansa popular i tradicional catalana, ha anat evolucionant de manera significativa. La primera vegada va ser ballada per joves del poble, després pels dansaires de l'Esbart Santvicentí i, des del 1992, torna a ser ballada pels santvicentins. La conclusió és ben clara: el ball de gitanes de Sant Vicenç de Castellet és una dansa viva que forma part del nostre patrimoni cultural.