E l refugi del compositor sallentí Carles Cases a l'ermita de Sant Esteve de Comià, a Borredà, és per si mateix un lloc inspirador. Amagat enmig de la natura, lluny de l'asfalt i amb el silenci com a banda sonora. I no és d'estranyar perquè ell es declara amant del silenci. Aquest ha estat el lloc escollit on aquest cap de setmana ha ofert els dos primers concerts, d'un total de sis, per estrenar-se com a intèrpret en solitari. Cases i el seu piano. El piano i Cases. Per a ell, més una eina de treball que un instrument d'exhibició. Una cinquantena de privilegiats van poder gaudir d'uns recitals que es repetiran els dies 30 de juny, 1, 7 i 8 de juliol, a les 19h.

En entrar a l'estudi, el piano presideix l'habitació. Al capdamunt, una llibreta de partitures i un llapis. Just al davant, un gran finestral obert amb el bosc com a teló de fons. Tot a punt. Pep Garcia exerceix de mestre de cerimònies. «Digues quatre coses i jo ja vindré» li havia dit Cases a Garcia, que posa en situació el públic. «Heu vingut a casa d'un escriptor. En Carles no és un músic, és un escriptor que escriu viatjant. Un escriptor que escriu però no parla». Tampoc no li cal. No hi ha llenguatge més universal i que transmeti més que la música.

Espectadors a banda i banda del piano disposats a deixar-se impregnar de la sensibilitat del compositor que apareix tan bon punt acaba la presentació i, sense dir res, s'asseu al piano i comença a tocar. El viatge musical i emocional comença. Ho fa amb un espiritual negre per continuar amb Epigènia, de la pel·lícula Actrius i El perquè de tot plegat. Tot seguit, Pep Garcia apareix de nou a escena. Li demana a Casas si recorda el 8 de juliol del 1982 i ell marxa corrent. «Aquell dia Lluís Llach va fitxar Cases, que es va convertir en la mà dreta del cantautor de Verges». Després, el compositor reapareix per interpretar una selecció de temes de Llach. Comença amb un emotiu Amor particular. I només cal observar les mirades del públic. El segueix Despertar, Aprendre i Un núvol blanc. Al llarg de l'hora i mitja de concert Cases no necessita tenir cap partitura al davant.

El viatge musical enfila la recta final amb un bloc que gira al voltant de la pel·lícula Havanera, amb banda sonora del sallentí. «A la peça Ultramar hi ha una pinzellada de cada part de Sudamèrica». De Borredà al món. Quan després del concert se li pregunta a Cases amb quina emoció definiria l'experiència de tocar sol, es queda callat, pensa i respon: «només ho sé explicar tocant».