La companyia de teatre Parking Shakespeare, de la qual en formen part els manresans Carles Gilabert, Mireia Cirera i Pep Garcia-Pascual, contribuirà a la revalorització del parc de Puigterrà amb l'estrena en aquest espai de Manresa -tant cèntric com poc utilitzat- de la comèdia Tot va bé si acaba bé. La cita és per al dissabte 14 de juliol, a les 19.30 h, i la funció es repetirà l'endemà, diumenge, a la mateixa hora. L'entrada serà gratuïta i es preveu que hi haurà cadires per a tres-centes persones, si bé l'espectacle es podrà seguir també dempeus a l'entorn d'un dels espais més diàfans del cim del tossal manresà.
«De petita, venia a jugar al parc els diumenges a la tarda», va rememorar ahir Mireia Cirera, una de les tres intèrprets bagenques de la companyia: «Per això, em fa molta il·lusió unir dues coses que m'estimo tant». Des del 2009, any en què el col·lectiu va posar dempeus L'Amansiment de la fúria, els Parking Shakespeare han estrenat cada estiu una comèdia del dramaturg anglès a l'aire lliure, concretament al parc de l'Estació del Nord de Barcelona, on enguany s'hi estaran des del 19 de juliol fins al 5 d'agost. I només han estrenat fora d'aquest recinte en una ocasió, el 2010, quan van representar La comèdia dels errors a Mataró en el marc del Festival Shakespeare.
Manresa llueix enguany la condició de Capital de la Cultura Catalana. «Quan ens van trucar per col·laborar-hi», va comentar Garcia-Pascual, «vam pensar que seria interessant fer-hi l'estrena. Fa uns anys va sorgir la possibilitat d'actuar a Manresa: en aquell moment vam pensar en el parc de la Seu, tot i que el projecte no va reeixir. Però aquest cop, quan ens van fer la proposta de Puigterrà, ens va semblar perfecte».
Amor i egoisme
El catàleg de comèdies de Shakespeare expira aquest any per a la companyia que porta el nom de l'il·lustre autor: n'hi ha deu, si ens atenem a la classificació canònica. Què passarà a partir d'ara és la qüestió que debatrà la companyia després de vacances, però el que els ocupa de moment és l'estrena d'una peça que parla d'amor, però també de la força dels interessos personals, i on el canvi de rols -l'heroi sempre masculí és aquest cop una noia- provoca una tempesta d'embolics i malentesos.
Per primer cop en la història dels Pàrking, la direcció és col·legiada: Mònica Bofill i Judith Pujol comparteixen el guiatge d'un grup que està format per Òscar Bosch, Ester Cort, Adrià Díaz, José Pedro Garcia Balada, Ariadna Matas, Santi Monreal, Ricard Sadurní i el trio de manresans. Judith Pujol va assenyalar la fotografia promocional de l'obra, que el grup es va fer dies enrere en una via morta de l'estació de la Renfe de Sant Vicenç de Castellet, per indicar la dualitat de la proposta d'enguany del Shakespeare. En la imatge, els intèrprets, acompa-nyats de familiars, simulen una troupe amb trastos i maletes que arriba a algun lloc que es pot identificar com el final d'un llarg camí. «Hi ha un element metateatral», va afirmar la directora: «Han tirat sempre endavant amb tota la casa a sobre lluitant per fer les obres de Shakespeare». La troupe arriba ara a Manresa per segon cop, després de fer-hi un bolo de Treballs d'amor perduts el 2012.
