Terrance Kelly condueix el taller de gospel dalt de l'escenari de La Sala al barri vell de Rajadell, que està plena. Fa una calor de mil dimonis i el gran home no dona l'abast d'eixugar-se el torrent de suor que li brolla del cap a raig fet amb una tovallola de color groc. Els ventiladors del sostre són realment vintage però totalment insuficients per refrescar aquesta olla de pressió. I malgrat estar en aquesta sauna, un tòrrid dissabte de juliol a la comarca del Bages, els rostres dels campusins són un espectacle. Somriures i més somriures, desenes d'ulls que brillen i mans que piquen incansables, amb exclamacions d'alegria i molt de ritme. Venen ganes de cantar i ballar.

El so del gospel ens condueix fàcilment fins a l'edifici de La Sala, al barri vell del poble de Rajadell, encimbellat. És un tresor meravellós. Les pedres hi senyoregen i traspuen personalitat. I un bon manteniment. El poble està renovant el paviment del seu nucli històric i els visitants no hi poden accedir amb cotxe. Cal aparcar a l'entrada i uns senyors molt amables acosten el forà fins dalt de tot amb furgonetes. Les veus gospelianes se senten d'un tros lluny.

El campus de gospel de Rajadell, catorze anys de dedicació incansable dels organitzadors i col·laboradors, és un univers gospel. Una font d'energia per als amants d'aquest gènere musical que poden sadollar-se'n. Muntsa Niso, de Badalona, ha perdut el compte dels anys que fa que hi ve. Li sembla que en són 9. Per què ve a Rajadell? No s'ho pensa gens. «És una oportunitat fantàstica de tenir gent de molt nivell dedicant el seu temps a amateurs i ells són allà, deixant-s'hi la pell per ensenyar-te».

Els mestres nord-americans, bressol d'aquest gènere afroamericà, «són molt potents, tenen un ritme i una història dar-rere que traspua». Els mestres són un trumfo, però a Rajadell «hi ha una moguda local que aguanta aquesta història que et fa sentir com a casa i estàs en un lloc que no hauries conegut si no fos per això. Rajadell és una descoberta per la gent del poble, que hi estan abocats. Hi ha una feinada enorme darrere», afirma Niso.

El taller fa una pausa perquè tothom pugui refrescar-se i, sobretot, hidratar-se. Els organitzadors, previsors, han preparat un refrigeri amb fruita fresca i begudes. És l'hora d'estrènyer lligams amb els companys del campus provinents de Catalunya, Espanya, França i Itàlia. Mentrestant, els operaris preparen l'escenari a la bonica plaça de l'Església, on es fan els concerts. I, rere l'empostissat, s'entreveu la porta oberta del temple. Deu ser un dels pocs llocs on s'està fresc. No hi ha bancs. No cal. A terra hi ha escampades estoretes. Són perquè qui vulgui hi reposi una estona, mediti. Tots els detalls estan cuidats. És un dels exemples que expliquen per què els participants del campus estimen Rajadell, gràcies al gospel.