El llenguatge escènic de La Fura dels Baus es desplegarà a l'interior de la nau central de l'antiga fàbrica elèctrica de l'Anònima, a Manresa, els dies 27 i 28 de juliol amb motiu de la recuperació de l'espectacle Manes, que l'any 1996 es va preestrenar a Cabrianes abans de realitzar 247 bolos. Les dues funcions tindran lloc a les 21.30 h i les entrades ja són a la venda a les taquilles i a la web del Kursaal al preu de 10 euros (15 euros el mateix dia a l'espai d'actuació), amb un aforament limitat a 350 persones per sessió.

«En aquesta època dominada per Internet, els grans mitjans de comunicació, la tecnologia... nosaltres reivindiquem el retorn a l'estómac», va explicar ahir Pere Tantiñà, director artístic de La Fura dels Baus. Manes reviscola, amb nous actors, per combatre l'era de l'espectacularitat estètica: «em molesta que un espectador digui d'un muntatge meu que és maco». Però aquesta peça d'una hora de durada també torna per «apropar el llenguatge furero a les noves generacions».

Tantiñà va apuntar que Manes té una vigència atemporal perquè no parla de temes concrets sinó de quatre qüestions com són el fet de néixer, morir, menjar i el sexe». La Fura, però, no «jutja», indica el moianès: «nosaltres suggerim, no treiem una conclusió, volem que cada espectador experimenti la seva pròpia vivència. Per entendre'ns, Manes és com la Patum, s'ha de viure, s'hi ha de ser. Avui en dia, et diuen que miris, però nosaltres volem que escoltis, que ho visquis, que ho sentis».

A l'imaginari col·lectiu ha quedat la imatge d'aquella Fura dels Baus dels anys 80 i 90 com un grup que transgredia les convencions escèniques i arribava a esquitxar el públic -sovint, en sentit literal- amb les substàncies que emprava en els espectacles. Tantiñà, però, avisa que «no fem mal a ningú!». Manes, com és habitual en moltes propostes de la companyia, no es representa en cap escenari sinó entre el públic, que no té lloc per seure. «Cada espectador pot triar si està més o menys a prop de l'acció, i potser sí que li pot caure una mica de farina a sobre». El director puntualitza que «no es tracta d'un espectacle violent, ni tampoc participatiu: la gent, simplement està al mig, però no se la fa participar».

Fugir de l'excés de tecnologia

La primera tanda de Manes va ser un èxit amb dos centenars i mig d'actuacions. Tantiñà va rememorar ahir que «després de la penúltima funció, va venir una persona i em va explicar la seva pel·lícula sobre com havia viscut la representació, quelcom que jo no hauria pensat, tot i que ja portàvem el bagatge que portàvem i havíem sentit molts comentaris. Això és el que m'agrada, provocar la imaginació de la gent. Vivim en una societat que està hiperultramega normativitzada, i ens cal tenir espais de llibertat».

Dues dècades després, La Fura vol arribar al públic de l'era del youtube. Ho farà sense renunciar als seus signes identitaris: «Avui en dia, als grups es perden en la tecnologia, i nosaltres volem arribar a la gent amb una sabata i una espardenya, tornant a l'actor, a allò que és bàsic. I volem que la gent s'ho passi bé perquè Manes és un espectacle divertit».

Després d'assajar a la Nau Bòstik de Barcelona, La Fura iniciarà el proper cap de setmana la gira de Manes a l'Escala, abans d'aterrar a Manresa. La intenció de la companyia és que el muntatge torni a agafar volada i pugui girar. L'estrena oficial a escala europea es farà el setembre a Eindhoven, ja que el Parktheater de la ciutat holandesa n'és el coproductor.