Qui no admira l'impuls creatiu, la intensitat irrefrenable de l'artista que és capaç de construir un món propi, personal i inconfusible a partir dels elements més bàsics?

Clara Peya (Palafrugell, 1986) ha transformat de cap a peus l'escena musical catalana armada amb el seu inseparable piano de cua des que el 2009 va publicar Declaracions, un treball en què les veus de les dones (Sílvia Pérez Cruz, Judit Neddermann, Elena Gadel, Miranda Gas i Vicky Peña, entre d'altres) es feien sentir sense complexos. La influència de Peya en el món musical del país ha anat creixent amb cada projecte artístic que ha impulsat. En menys d'una dècada, ha publicat set discos, ha creat una companyia de teatre i dansa (Les Impunxibles), i fins i tot ha explorat les fronteres de l'òpera amb 4Carmen.

L'energia de Peya va irradiar la cantautora Anaïs Vila (Santpedor, 1988), que en la lletra de la cançó que dona nom al seu primer disc, Entre els dits (2015), va amagar-hi una referència als treballs de Peya Tot aquest silenci (2012) i Tot aquest soroll (2013): «Se'ns acumulen els silencis i els sorolls». Vila va revelar aquest detall al públic que dissabte al vespre va omplir el Mas de Sant Iscle per escoltar la proposta musical de la cantant i la pianista, una col·laboració inèdita que es va començar a gestar quan el festival Elles, que enguany ha arribat a la seva cinquena edició, va proposar a Vila que hi actués amb un repertori diferent.

El concert va ser, de fet, un diàleg entre les composicions i la sensibilitat musical de Vila i Peya. La veu de la santpedorenca, clara, melòdica i cristal·lina, contrastava amb el piano de Peya, que a estones es desbordava en un torrent de notes i ritmes d'una energia incontrolable. De vegades la música pot ser una llavor que germina amb força i neda com una fera», tal com diu Oceanes, la cançó amb què van cloure el concert.