La indústria musical catalana ha sortit de la crisi després de dos anys de bons resultats amb una facturació de 189 milions d'euros el 2017, generada especialment pels concerts i festivals, que són el principal motor de la recuperació, segons l'Anuari de la Música. Unes xifres que l'apropen a la situació precrisi de l'any 2003.

L'informe presentat ahir per l'Associació Professional de Representants, Promotors i Mànagers de Catalunya (ARC) i el Grup Enderrock també destaca que el sector discogràfic «s'ha reconvertit» i ha frenat la recessió de cinc anys amb un creixement del 3,7 %. La nota negativa, la caiguda d'un 14 % en la producció de discos en català. Per primera vegada la venda digital de música ha superat la física, amb una proporció de 60 % i 40 % respectivament.

La música en directe és el subsector que més ha crescut i ha aconseguit xifres rècord, amb un total de 20.000 concerts i 13 milions d'espectadors durant el 2017. La xifra global és el resultat de la facturació dels principals festivals privats (que els últims deu anys han crescut el 109 %) i de les sales de concerts associades de Catalunya, que des del 2008 han augmentat el negoci el 75 %. L'informe anual sobre l'estat del sector confirma, a més, l'abisme entre el pes de la música en directe (88 %) i el sector discogràfic (12 %) en la radiografia actual del sector. La indústria fonogràfica, que l'any 2008 representava el 48 % del total, va caure dràsticament amb la crisi i les noves formes de consum digital de música.

El president del Grup Enderrock, Lluís Gendrau, valorava ahir positivament aquests números, però alertava del perill de generar una bombolla en el sector de la música en viu: «L'oferta de concerts està augmentant per damunt de l'increment d'espectadors, un fet que fa témer a alguns agents sectorials que s'estigui creant una bombolla per un creixement sobtat», advertia.

Festivals i veus femenines

Els festivals s'han convertit en l'eix principal del negoci musical català i les xifres de consum assenyalen que els certamen no deixen de guanyar adeptes, especialment els macrofestivals. Segons Gendrau, «la gent ha perdut la por de gastar en allò que li agrada i els joves són els que més trien festivals». La presència de grups emergents i amb veus femenines ha crescut fins a representar una tercera part de la programació artística dels festivals. L'estadística realitzada a partir de les dades de 12 destacats certàmens indica un augment de 12 punts en els grups emergents (34 %), un creixement encara limitat de 7 punts en la presència de dones i grups mixtos (17 %) -animat per moltes i diverses campanyes a favor- i, això sí, una davallada de 2 punts en artistes que canten en català (23 %).

Menys presència del català

Precisament, una les dades negatives de l'estudi és la «notable reducció» del 14 % en la producció de discos en català, que per primer cop en aquest segle trenca una evolució ascendent i se situa per sota del 25 %. L'estudi, però, detecta una major presència d'artistes catalans als festivals, que ha crescut 2 punts, del 38 % al 40 %. Per contra, la programació d'artistes en llengua catalana -regulada per normativa i un dels aspectes que es valoren a l'hora d'atorgar ajuts als promotors- ha caigut 2 punts, del 25 % al 23 %, als 12 festivals analitzats.

El president d'Enderrock va demanar a les institucions públiques que aprofitin la conjuntura per garantir la projecció d'artistes nous i millorar les condicions laborals i de contractació. D'altra banda, el president de l'Associació de Representants, Promotors i Mànagers de Catalunya (ARC), Jordi Gratacós, assenyalava la necessitat de «tirar endavant» el Pla Integral de la Música i implementar l'Estatut de l'Artista.