Amy Winehouse no passava per un bon moment la primavera de 2011, quan va protagonitzar, aquell tristament cèlebre 18 de juny, un concert a Belgrad (Sèrbia) en el qual va aparèixer a l'escenari totalment borratxa i sens dubte incapaç de comandar l'espectacle amb dignitat.

Aquell fet, titllat de «desastrós» i «escandalós», va provocar la cancel·lació de tota la seva gira, que tenia prevista una parada al Bilbao BBK Live Festival. Una actuació que mai va arribar a produir-se com tampoc se'n produiria cap altra, ja que Amy va morir als 27 anys poc després, el 23 de juliol de 2011, sola al seu apartament del Candem Town londinenc.

Mirant enrere, resulta descoratjador que ningú fos capaç d'ajudar-la, ja que la de Belgrad no va ser la seva única actuació per oblidar. Des de feia temps, el món assistia a la degradació televisada de la nova icona de la música, però el tràgic desenllaç, del qual se'n compleixen aquest dilluns set anys, va resultar inevitable.

Un comiat dramàtic per a aquella nena que es va aficionar ben aviat al teatre i que va fundar una banda de rap als deu anys, tres abans de rebre la seva primera guitarra, amb la qual va començar a compondre opíparament. Va començar a continuació a actuar en petits locals de Londres, fins que va cridar l'atenció d'un executiu d'EMI que va caçar el seu talent al vol.

Començava així una trajectòria musical de, encara ara, inquantificable influència, que va ajudar en gran manera tant al renaixement del soul com a l'aflorament de desenes de cantants femenines -la mateixa Adele així ho ha reconegut-. Repassem aquesta curta però rica trajectòria d'Amy a través de cinc de les seves cançons més recordades.

Stronger than me

El 2003 va arribar 'Frank', el seu disc de debut, produït pel seu valedor Salaam Remi i que s'obre amb Stronger than em, tota una declaració d'intencions sonora que va ser premiada l'any següent com a Millor Cançó Contemporània en els Ivor Novello Awards. L'àlbum va ser certificat com a platí per les seves vendes.

Rehab

És clar que tot es va disparar amb el segon treball, 'Back to Black', que va arribar el 2006 precedit del poderós i profètic single 'Rehab', en què Amy canta això de «van intentar que anés a rehabilitació i vaig dir no, no, no ". Un cop de pilota de so clàssic però modern que va col·locar a l'artista en el centre de totes les mirades de manera fulminant.

Back to black

La cançó que dóna títol a aquest segon disc, més reposada, va gaudir també de gran èxit mundial i va ajudar al fet que Amy guanyés cinc dels sis premis Grammy als quals va ser nominada el 2007, incloent Millor Nou Artista, Enregistrament de l'Any, Cançó de l'any, Millor Interpretació Femenina de Pop i Millor Àlbum Pop Vocal.

You know I'm not good

La seva vida amorosa estava a hores d'ara incontrolada, la qual cosa sens dubte va contribuir al seu lliurament amb les l'alcohol i les drogues. Aparentment autobiogràfica, 'You know I'ma not good' en resulta una intrigant confessió amb aquella tornada en el qual ella s'obstina a repetir que ja sabáimos que ella és una noia problemàtica.

Body & soul

La unió de vida personal i excessos va provocar que el seu esperat tercer disc no arribés mai. Sí que va treure temps per participar a 'Duets II' de Tony Bennett, disc que té el dubtós honor de contenir l'últim enregistrament d'Amy Winehouse, registrat poques setmanes abans de la seva mort per una salvatge intoxicació etílica.

Van arribar després més premis, les habituals vendes milionàries de discos que succeeixen als decessos i la transformació d'estrella en llegenda icònica. En fi, el soroll de sempre. Valgui la calma de 'Body & Soul', amb aquestes dues prodigioses veus unides, per apaivagar el funest mal de la mort.