Situats davant de l'altar, vestits de carrer i amb les seves veus com a únic instrument, els quatre components de la prestigiosa formació txeca Cappella Mariana van trencar l'habitual silenci de l'església barroca del santuari de la Cova. Assajaven el programa que avui (21 h) interpretaran en la cloenda del 39è Festival Cant Coral Catalunya Centre, un certamen que, amb aquest concert de luxe, ofereix tota una declaració d'intencions.

La soprano Barbora Kabátková, el tenor Tomas Lajtkep, el baix Jaromir Nosek i el tenor i director artístic Vojtech Semerád, van arribar ahir a Manresa. A l'assaig faltava el cinquè membre, el tenor Tore Denys, encara en trànsit aeri, que els acompanyarà avui. Qui serà baixa per motius de salut serà la soprano Hana Blazikova. Cappella Mariana actuen en formació de quartet, quintet, octet «depenent del programa», explicava ahir en un descans el director artístic Vojtech Semerád, que va fundar el grup ara fa deu anys.

Posicionats com un dels conjunts de referència europeus, especialitzats en la polifonia renaixentista i el repertori vocal del primer barroc, l'ensemble vocal s'estrenarà amb aquest concert a Catalunya. Ahir, a l'església barroca sonaven les vibrants veus del quartet interpretant el Credo de la Missa Presulem ephebeatum de Heinrich Isaac (1450-1517). Era el moment de comprovar l'acústica de l'espai i de desgranar amb solidesa el repertori que formarà part de la Quinta essentia, un programa de polifonia franc-flamenca que avui tornaran a cantar. Aquesta vegada davant del públic.

Isaac, autor de més d'un centenar de misses, tindrà protagonisme al costat de Josquin des Prez (1440-1521) -el primer gran músic del Renaixement i un dels creadors de la cançó polifònica- del qual s'interpretaran Nymphes des bois 'Deploration sur la mort de Johannes Ockeghem' i Stabat Mater. Hi tindran cabuda, també, Alexander Agricola (1445-1506), Pierre de la Rue (1452-1518), i Nicolas Gombert (1495-1560) .

Què volen transmetre?. «Pau», una resposta de Semerád que va precedir la interpretació de Credo. El director artístic del conjunt vocal remarcava que són pràcticament l'únic grup professional al seu país que es dedica a la recuperació d'obres oblidades de la polifonia del Renaixement, italià, anglès o flamenc: «és un repertori que al nostre país s'interpreta poc. És cert que hi ha tradició vocal però sobretot del XIX».

Cantants consagrats internacionalment, que col·laboren amb el Collegium Marianum de Praga, Semerád remarcava «la dimensió religiosa» d'un programa que troba en els temples, com l'església de la Cova, «un escenari excel·lent perquè sigui autèntic i harmoniós». Semarád explicava convençut que la veu «és el millor instrument perquè és natural» i que la gran virtut de la formació que dirigeix és que «quan cantem som feliços, i això es nota».