La gran paret mitgera de l´emblemàtic xamfrà entre el passeig de Pere III i la Muralla de Sant Domènec de Manresa va ser la primera de canviar la cara. El muralista Aryz, al principi de juliol, la va transformar amb les seves pintures. És un combat de boxa? Els darrers han estat l´artista multimèdia Axel Void i el gironí Jofre Oliveras, que ahir il·luminaven la paret d´un edifici de quatre plantes al carrer de la Llum, cantonada amb carrer del Cós.

Són dos dels quatre murals de gran format que aquest mes han pintat a Manresa artistes amb una reconeguda trajectòria internacional en art urbà. Els altres dos els signen Ana Langeheldt -Lahe-, a l´aparcament de l´Ateneu Les Bases; i Mohamed L´Ghacham, en una gran paret mitgera del carrer de Sant Bartomeu.

Però això no és tot. La ciutat ha transformat, també, quatre murs amb obres de quatre artistes emergents: el manresà Berni Puig, al carrer de Sant Andreu; l´asturiana però resident a Manresa Claudia Carbajal, al carrer de Talamanca; la gallega Elara Elvira, al carrer de les Barreres i la barcelonina Elsa Guerra, vinculada actualment al Kovent de Cal Rosal, al carrer de Sobrerroca. Tots ells han participat en la primera edició del projecte MUR, Manresa Art Urbà, amb la coordinació artística de Marc López, un dels impulsor de Murs Plàstics, una iniciativa cultural que va arrencar l´any 2013 amb l´objectiu d´embellir la imatge dels car-rers del centre històric de Manresa per mitjà d´intervencions artístiques als seus murs.

El MUR, pensat en el marc de la Capitalitat Cultural, amb la coordinació general de Vicky Garcia, ha ampliat el seu radi d´acció amb altres propostes relacionades amb l´art i l´urbanisme. Per exemple, i impulsat directament per l´Ajuntament, hi ha el mural ceràmic de la manresana Montserrat Riu, en una intervenció encara no acabada.

Els nous vuit murals que ja es poden veure a Manresa es troben majoritàriament al nucli històric, en carrers que no sempre són els més transitats, amb la intenció, explica López, «de dotar-los d´un nou interès perquè guanyin visitants». Segons López, a la capital del Bages el públic «està predisposat a entendre la finalitat dels murals: els vianants felicitaven els artistes mentre treballaven en la seva obra per agrair-los que embellissin el barri vell». La tria d´artistes la va fer López basant-se en la trajectòria i la potencialitat.

És difícil fer art urbà? Per al coordinador d´aquesta iniciativa, actualment tant els propietaris dels edificis on els artistes plasmen les seves obres com les institucions «mostren un interès creixent en l´art mural». La idea, remarca, és «aconseguir dignificar la professió. És art però també és una feina».

Ara, explica López, a la Catalunya Central hi ha molts joves que s´hi interessen. Com a referents del territori assenyala Susanna Ayala i Txema Rico, «autèntics tot ter-renys». I per als qui s´hi vulguin iniciar, López recorda que Manresa ha posat a disposició dels artistes el mur lateral dels Catalans, al carrer d´Aragó.