La veu potent i cristal·lina de Maria del Mar Bonet, acompanyada en una compenetració perfecta per la veu greu i la guitarra portentosa de Borja Penalba, va construir la nit de divendres, als jardins de la Cova de Manresa, un concert especial. Especial pel lloc, pel repertori -un repàs dels 50 anys de trajectòria de la cantant- i perquè posava punt final al 5è cicle de músiques contemplatives de Manresa Sons del Camí. Els van anar a escoltar 300 persones, majoritàriament públic madur.
Van pujar a l'escenari a 2/4 de 10 de la nit i en van baixar a les 11. Només agafar el micròfon, Bonet ja es va posar l'auditori a la butxaca declarant el seu amor a les muntanyes de Montserrat, que li quedaven a l'esquena. A un costat, la Seu il·luminada i, al cel, una lluna tapada pels núvols, que van impedir apreciar l'eclipsi. La intèrpret va dir que les muntanyes sempre li han semblat «com una illa al mig de Catalunya. Sempre les he reverenciat molt».
La presentació que va fer de cadascun dels temes va ser un dels regals de la nit. Cançons de collita pròpia, d'altres artistes i poemes musicats per ella. Un diàleg de l'amor i la divinitat del text Amic e Amat de Ramon Llull amb versió de Jacint Verdaguer; Dansa de la primavera; un poema de Miquel Costa i Llobera que li va servir per recordar els qui es fan a la mar per buscar un futur millor i hi perden la vida, i per criticar «una Europa que no respon»; una de les primeres cançons que va compondre, Me n'aniré de casa; un altre poema de Costa i Llobera sobre els arbres, «que és com una oració». Petita festa, de Marià Manent, amb música de Toti Soler, «una cançó sobre la soletat. Sobre aquella festa d'on n'han marxat tots els amics i t'han deixat sol amb una copa de vi». «Salut!», va brindar amb el públic amb un vaset de vi.
Del poema de Joan Vergés musicat, també, per Soler Em dius que el nostre amor, en va destacar una frase: «No pots comprendre com el dolor dura per sempre si es fa cançó». De Bartomeu Rosselló en va cantar Ronda amb fantasmes, «un dels darrers poemes que va escriure abans de començar la guerra civil». El va voler dedicar «als polítics empresonats i exiliats». No va ser l'única dedicatòria. Cançó de fer camí, de Maria Mercè Marçal, va ser «per a totes les dones del món». De sentir, de Joan Valent; l'alegre Alenar.
Ovacions als bisos
A No puc dir el teu nom, de Vicent Estallés, musicada per Penalba, Bonet va fer els cors al músic. Després vindrien Dos anònims i Homenatge a Teresa, d'Ovidi Montllor; Joan, d'on vens?, que va explicar que cantava als 11 anys al cor Estela Maris. Un fragment del Cant de la Sibil·la i Blaus i sol de roses blanques, de Blai Bonet. Tot i que el públic va aplaudir cada tema, amb els bisos van arribar les ovacions, amb la gent cantant Què volen aquesta gent? i La Balanguera. Una jota i un «Visca Mallorca i visca els Països Catalans i olé!» van cloure la vetllada. El públic els va acomiadar dempeus.
A l'atri de la Seu, que enguany s'estrenava com a escenari del cicle musical, els concerts van atraure unes noranta persones, segons va informar l'organització. L'any vinent, l'objectiu és fer-los on ja es volien fer inicialment: al claustre del Museu Comarcal.
