anresa, durant els primers anys del segle XX, va aplegar una sèrie d'esdeveniments culturals d'àmbit català. Un d'ells fou la celebració del Segon Congrés Excursionista Català, els dies 28, 29 i 30 de juny del 1912, on participaren de forma destacada entitats manresanes.

La sala d'actes del Centre Excursionista de la Comarca de Bages va acollir les sessions, que foren presidides per Leonci Soler i March (1858-1932), president honorari del Centre. De les ponències presentades cal destacar la de Rossend Serra i Pagès (1863-1929) i la de Joaquim Pecanins Fàbregas (1883-1948), sobre el folklore i la cançó popular catalana.

Els congressistes foren obsequiats amb una recepció al Saló de Sessions de l'Ajuntament; una actuació de l'Agrupació de la Dansa, fundada per Josep M. Monrós i Joan Cots (1910), com a secció del Centre Excursionista de la Comarca de Bages; un festival al teatre Conservatori amb la participació de l'Orfeó Manresà i excursions a Sant Benet de Bages i a Montserrat.

El concert de l'Orfeó (el 30 de junyl de 2012), dirigit per Joaquim Pecanins, començà com era costum amb l' Himne de l'Orfeó Manresà, amb lletra d'Àngel Guimerà (1845-1924) i música de Joan Lamote de Grignon, seguit d'un recital de cançons populars, entre les quals cal destacar l'estrena de la Cançó dels Excursionistes, a l'uníson i piano. La cançó tingué molt d'èxit i per això es manifestà el desig que quedés com a «càntic oficial» de tots els congressos successius.

Josep Franquesa i Gomis (1855-1930) poeta, crític literari i catedràtic de literatura a la Universitat de Barcelona, fou l'encarregar d'escriure la lletra: «Nosaltres som la rassa qu'anem de poble en poble / Romeus de nostra Pàtria ses glòries a comptar; / tot lo que pot honrar-la, / tot lo més bell y noble ho anèm a escorcollar. / Si alsa bella columna lo temps antich airona / també'l modern un altra patriota'n vol bastir; / i al seu damunt sentem-hi / l'arcada gloriosa del nostre esdevenir. / Avant! oh brau fillada bastim amb tasca ardida / l'arxiu de tot un Poble mostrant tot lo qu'es seu: / y escorcollem la terra / tot ella afavorida per tant de bé de Déu».

Joan Lamote de Grignon i Bocquet (1872-1949), compositor, director d'orquestra i mestre honorari de l'Orfeó Manresà, va fer la melodia que es donà manuscrita i signada pel propi compositor. Es tracta d'una tonada sil·làbica, airosa i alegre amb la indicació de «ferm i franc», en tonalitat de sol Major i en compàs ternari i binari.

Més endavant, es publicà en el Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca de Bages (n. 106, desembre 1926) i es va repetir el tiratge «per la vàlua del poeta i del músic que la composaren, per l'avinentesa en què fou estrenada i perquè són diversos els Centres Excursionistes que ja la canten, deuríem prendre-la per l'Himne dels Excursionistes catalans». Es venia al preu de 1,75 pessetes per 50 exemplars, i de 3 pessetes per 100 exemplars; que es podien pagar en segells de correu de 0'25 pessetes o per gir postal.

Aquesta cançó no ens consta que formi part dels repertoris corals i tampoc no sembla que les entitats excursionistes la cantin. En aquests moments que valorem el nostre patrimoni, potser caldria recuperar-la per la vàlua -com s'esmentava- dels seus autors i pel que va representar per a l'excursionisme català.