El 17 d'agost arribarà a unes 300 sales de cinema de tot l'estat El pacto, el debut en el llargmetratge del cineasta manresà David Victori (1982). Abans, el dilluns dia 13, el director la preestrenarà a casa, als Multicinemes Bages Centre, en una sessió amb la col·laboració d'aquest diari. Però avui, David Victori i tot el seu equip viuran la nit de catifa vermella amb la presentació oficial, a premsa, acadèmics i convidats, a la Sala Phenomena de Barcelona. «Com a director, un llarg és la teva presentació al món», subratllava ahir Victori.

El pacto, la seva òpera prima, és un thriller de terror psicològic protagonitzat per l'actual musa del gènere, l'actriu madrilenya Belén Rueda, que va acceptar el paper després d'haver vist els curts del manresà i sense llegir ni el guió: «Què puc dir de la Belén... és una passada. Em va fer molta confiança i ha estat un plaer treballar amb ella. És la protagonista ideal. No hi havia una altra mare possible». Ella és Mónica, una dona que veu com la seva vida trontolla quan la seva filla Clara (Mireia Oriol) entra en coma sense que els metges hi puguin fer res. Mónica prendrà una dràstica decisió pel salvar-la. Un pacte amb el mal. La pregunta, remarca Victori, sobre la qual es construeix la pel·lícula és aquesta: «fins on estaries disposat a arribar per evitar la mort d'un ésser estimat?». On són els límits?

La llavor de la pel·lícula

La llavor d' El pacto, que es va començar a gestar fa cinc anys, neix d'una història escrita pel pare del director a partir de la mort de la seva filla. A partir de la idea original, Victori va començar a treballar en l'escriptura d'un film on, inicialment, el protagonista era el pare. Una decisió que, preparant el càsting amb els productors -Edmond Roch i Jordi Gasull- va anar canviant: «el viatge transformador era menys tòpic, menys habitual, en una dona, en una mare», remarca. I Belén Rueda, una actriu amb qui Roch i Gasull ja havien treballat, «l'actriu perfecta per a aquest descens a l'infern», explica. El projecte es va acabar de definir amb el coguionista Jordi Vallejo. El cineasta manresà es va preguntar «el que el meu pare s'havia preguntat i el que havíem viscut tota la família. I he intentat ser molt honest. He anat al fons». Així, fins on estaria, David Victori, disposat a arribar en una situació límit com la plantejada en el film? «La resposta, la meva resposta, és a la pel·lícula», diu. Tot i això, remarca, El pacto «l'hem anat construint tot l'equip, els actors sobretot». Acompanyant Belén Rueda i Mireia Oriol, el film compta amb Dario Grandinetti o Carlus Fàbrega, actor que ja havia treballat amb Victori en el premiadíssim curt La culpa.

Còmode en el thriller inquietant, de preguntes morals, de matisos, sense blancs i negres, el cineasta subratlla que han tingut molta cura «a l'hora de crear una hora i quaranta-cinc minuts de terror psicològic, tant pel que fa a la forma, amb la tensió i els ensurts necessaris, com en el fons. Hi hem dedicat la mateixa energia perquè la pel·lícula tingui ànima, que és el que trobo a faltar en els thrillers de terror, que sovint es queden en l'esglai».

A l'expectativa per la rebuda del film, Victori, premi Ambaixador d'aquest diari, i proper pregoner de la Festa Major de Manresa, té molt present que amb El pacto «entro a competir, amb tota la pressió, al circuit comercial». Però reconeix que la pressió «la porto bé. Una pel·lícula és un acte d'intel·ligència col·lectiva i si tens al darrere un equip que t'acompanya en el teu apropament de la visió que tenies i la visió que es forma en el camí, arribes al final d'un viatge exigent com aquest. He tingut molta sort».

I en l'equip, un amic i company de viatge, el compositor manresà Miquel Coll, que signa una banda sonora que va enregistrar l'Orquesta d'Extremadura, dirigida per Fernando Velázquez ( Un Monstruo viene a verme, El orfanato o Lo imposible). Segons Victori, «tothom parla de la música i de la fotografia», que significa el debut d'Elías M. Félix: «Ja es parla d'ell com el Messi de la foto».