Cal fixar-s'hi perquè en cas contrari poden passar desapercebudes. Però, si s'alça la vista i es para atenció, es deixen veure. Unes papallones de ceràmica han aparegut a la plaça Major de Manresa i reposen tranquil·lament a la façana de diversos edificis.

Formen part del projecte d'art urbà MUR i són obra del gironí Jofre Oliveras, de 29 anys, artista resident del Konvent, a Cal Rosal. És una iniciativa que s'estendrà a altres places i que s'ha batejat amb el nom de Llegendes de Manresa. S'inspiren en un moviment semblant que hi ha a Girona. «Vaig creure interessant plantejar-ho a Manresa. No com una imitació del que hi ha a Girona, sinó per generar una proposta d'interacció amb l'espai públic», diu Oliveras.

Per què papallones?

Les papallones no sorgeixen d'un caprici. «La meva idea és extreure elements visuals per parlar d'històries reals amb un punt de ficció, que és on entra la simbologia», comenta. En aquest cas, la història real és la desfeta de Manresa durant la guerra del Francès del1808. I la simbologia són les papallones, que representen que, malgrat la destrucció, la ciutat va renéixer. «És una simbologia marcadament de transformació, de renovació i d'empoderament. També em va semblar interessant poder ubicar el projecte a la plaça Major per recordar que el poder sempre es transforma i que els governants han d'anar canviant. És el sentit democràtic més grec».

Per a Oliveras, aquests tipus de projectes i intervencions arqtístiques urbanes permeten «explicar contextos reals d'una forma agradable» a través d'objectes entre el paisatge urbà. «Si grates, et donen informació de fets rellevants».

Objectes semiocults

Aquests objectes estan ocults o semiocults de forma expressa perquè «hi prestis atenció i per despertar un punt de curiositat. No es tracta de fer una cosa exageradament evident, sinó que s'hagi de mostrar». De fet, si es passeja per la plaça Major sense badar, les papallones no s'aprecien. Cal enlairar el cap per les façanes. Un cop clissades criden l'atenció. Estan enganxades a la paret i fetes d'un material molt resistent.

Per a Oliveras, l'espai públic és idoni per a l'art visual contemporani. Primer perquè genera més interacció i, també, perquè «és un element superinteressant quan l'obra està feta expressament per un context concret». Abans de fer la proposta, Oliveras va visitar en diverses ocasions la plaça Major. «He anat coneixent la ciutat i he anat teixint una relació cada cop més estreta amb Manresa», diu.