ELS INCREÏBLES 2
? Estats Units, 2018. Animació. 118 minuts. Direcció i guió: Brad Bird. Música: Michael Giacchino. Pantalles: Bages Centre (Manresa), Guiu (la Seu), Avinguda (Puigcerdà) i Yelmo (Abrera).
Si féssim una llista amb els millors títols que ens ha donat el cinema de superherois (un dels subgèneres més prolífics en el Hollywood del segle XXI) no hi podria falta una perla tan enlluernant com Els increïbles, un dels cims creatius de la productora Pixar. La seva seqüela, que ha arribat catorze anys després, tenia, doncs, el llistó molt alt. El nou títol parteix d'una premissa argumental certament enginyosa: insisteix en el retrat quotidià d'una família que, malgrat les seves condicions excepcionals, malda diàriament per poder tenir una normalitat tan runtinària com tranquil·la. La irrupció d'un malvat terriblement perillós farà, però, que es veigui obligada novament a entrar en acció i a desplegar els seus poders.
Pixar és conscient dels canvis socials i, així, incorpora unes pinzellades (el pare dedicat a les tasques domèstiques, mentre la parella té altres ocupacions) que reivindiquen (potser d'una forma oportunista) per la paritat de gèneres. Més enllà d'aquest i d'altres dilemes, Els increïbles 2 s'imposa com una fantasia llaminera de primera. No podem oblidar que el seu artífex (també autor del llargmetratge precedent), Brad Bird, és un dels grans noms de l'animació moderna i ha signat altres obres majors del gènere com El gigante de hierro i Ratatouille. El cineasta nord-americà exhibeix el seu immens talent en una apoteosi de color, ritme i humor en què una expressivitat mil·limètrica s'aferma en cada fotograma en una visió tan intel·ligent com imaginativa. Malgrat no iguali la pel·lícula anterior de la franquícia, Bird ha tornat a volar molt alt amb una altra delícia, recomanable per als infants entre un i cent anys, que explota brillantment la majoria de virtuts que defineixen la Pixar, una de les millors fabriques de somnis que ha impulsat Hollywood en les últimes dècades.
