Els Catarres han abandonat el so acústic i han decidit endollar els instruments. Com amb Postals (als estudis Sibelius de Taradell) i Big Bang (ja a Can Pardaler d'Artés), han confiat en el manresà David Rosell (Brams) per enregistrar el seu quart disc, Tots els meus principis.

Èric Vergés, cantant i guitarra del grup que completen Jan Riera i Roser Cruells, explicava, en una conversa telefònica dimecres passat abans de marxar a actuar a Móra d'Ebre, que amb Rosell «connectem molt bé a nivell musical i humà, i era lògic tornar-hi. Amb ell treballem molt a gust i, a banda de la part tecnològica, això també és molt important quan graves».

El músic manresà també els acompanya en els directes de la gira de presentació del treball, que després de passar demà per Manresa també es podrà gaudir, dilluns, a la Seu d'Urgell. En tots dos casos, dins de la programació de la festa major.

El títol del disc que van publicar el març passat i presenten en aquesta gira, «Tots els meus principis», té primera i segona lectura.

És un joc de paraules. Fa referència als principis literals, dels primers cops de les coses que es fan a la vida que són importants o que et marquen, com l'amor, que algú et trenqui el cor, tenir un fill, etc. I ho relacionem amb els principis morals, amb els valors de les persones que anem descobrint al llarg de la vida.

És el seu quart treball i s'allunya del so acústic que els ha caracteritzat. Com ha estat aquesta evolució cap al so elèctric?

L'acústica l'hem anat abandonant, tot i que encara hi ha cançons d'aquest estil. Però volíem explorar nous sons i noves possibilitats, apostant per la música més elèctrica, amb guitarres. Després de tres discos 100% acústics, ens ha agradat com sonava el so elèctric i hem vist que les possibilitats són més grans. També ens hem llançat a la piscina i hem afegit sons electrònics, amb el sintetizador. Això sí que era una cosa que no havíem previst fer.

Els senzills amb els quals van fer l'avançament del disc, «Martina» i «Perfectes», ja van donar pistes de cap on aniria el canvi de so. Ara que ja porten mesos de gira, com valoren la reacció del públic?

Molt bé. Tot i que no és una cosa que la gent comenti: ara sou acústics, ara sou elèctrics. Algú potser ho diu, però la gent no li dona la importància que li donem nosaltres com a músics. El que vol la gent és sentir les cançons, i si li agraden, bé, i si no li agraden no les escolta. Tot està als nostres caps. El nou disc s'ha rebut amb els braços oberts, totes les cançons es canten. I també hem donat la volta a les cançons antigues per adaptar-les al nou format. En cap moment he sentit crítiques [riu].

Potser el que es comenta més és que Roser Cruells ha canviat el contrabaix per un baix, que és més lleuger.

Aquest és el canvi que es nota més a simple vista. Ella s'ha tret de sobre el mastodont i ha guanyat en comoditat. S'ha fet per això i també pel so. Però no descartem fer un altre disc 100% acústic, que sempre fa il·lusió de fer. Però encara tenim molt recoregut a fer amb el so elèctric.

Les lletres, un dels punts forts del grup, es basen en experiències pròpies. Com per exemple la cançó «1983», que parla de la infantesa, ja que és l'any que van néixer vostè i Jan Riera.

Penso que les lletres no han de ser 100% reals, però sí basades en les teves emocions, els teus records, els sentiments que et desperten. Pots construir una cançó de forma fictícia, però si la fas de forma honesta, partint de tu mateix, connectes molt més amb la gent. Sinó és més difícil aconseguir la connexió. Cal que la història que expliquis desperti sentiments que sí que eren reals.

També parlen força de l'amor. És un tema recurrent en els músics?

És cert que els músics parlem de l'amor, perquè és un tema universal que a tothom li passa. L'amor pot ser molt bonic i a la vegada molt dur, engloba un rang de sentiments enorme. Si estàs alegre fas una cançó d'enamorament, perquè és quans estàs més feliç i eufòric. Però què hi ha millor que cantar a la vida, a l'amor? També es poden fer cançons polítiques, però això no ho fem gaire perquè no som un grup polític. Cantem a l'amor, a l'amistat, cançons que tothom es pot sentir seves.

Per sobre de tot, són un grup festiu. Els molesta que els qualifiquin de grup de festa major?

No, en absolut. Crec que és el millor que ens pot passar. En aquest país tenim unes festes majors amb un estat de salut molt bo. Algunes són molt grans, i ja els agradaria a molts festivals tenir el seu públic. A nosaltres ens agrada ser a moltes festes majors, perquè així tenim molta feina i ens podem guanyar la vida molt bé. N'estem encantats de ser un grup de festa major, i creiem que és una etiqueta positiva.

A Manresa són considerats el grup estrella de la programació de la festa major d'enguany, pel seu gran poder de convocatòria. Creuen en el format d'actuació a l'aire lliure i gratuïta?

Sí, absolutament. Així pot venir tothom qui vulgui. I ve gent de tot tipus: famílies, gent gran, jovent, etc. És totalment lliure. I que sigui a l'aire lliure fa estiu i és agradable.

Sap que la previsió d'assistència ha provocat el canvi d'ubicació del concert a última hora?

Alguna cosa he sentit, però no en tinc gaire informació. En aquesta gira ens ha passat un cop, a Castell-defels. Però no acostuma a passar.

Li agrada que els segueixin recordant la «Jenifer»?

Tampoc ens la recorden tant, i nosaltres també la recordem. De fet, la cançó sempre estarà amb nosaltres, i li estem agraïts, perquè li devem pràcticament tot el que som. I la seguim tocant als concerts. Ara també li hem donat la volta i la fem més divertida i més ballable. No ens sap greu que ens treguin el tema, si és que no només es parla d'això. Jo ho trobo normal i raonable.

És la millor cançó d'Els Catarres?

En termes de gustos, diria que no, almenys per part meva. Però si parlem d'impacte i de diferència entre el que t'ha costat fer-la i de com arriba al públic, diria que és una molt bona cançó.

S'han significat a favor de la independència. Això suma o resta?

Imagino que deu sumar en algunes bandes i restar en altres. Quan ens diuen «no sóc independentista i no m'agradeu», no veig què té a veure una cosa amb l'altra. Tenim projecció pública i crec que ens hem de mullar. De fet, crec que tothom ho hauria de fer, perquè és un tema important, seriós, pel qual hi ha gent a la presó de forma injusta i ho hem de recordar en cada ocasió que tinguem. Nosaltres ho recordem a cada concert i no ens importa si hi ha gent a qui li molesta. Si els molesta que es parli de presos polítics serà que tenen un problema. No ens passem el concert fent manifestos, però no s'ha d'oblidar la situació que tenim.