La Mostra de Venècia inicia avui les seves projeccions amb enormes expectatives. Per començar, celebra el seu 75è aniversari, que el ratifica com el certamen cinematogràfic més veterà del món. Però el que importa és el talent que ha aconseguit sumar: enguany la secció oficial de films seleccionats és simplement extraordinària. Hi té molt a veure que Canes apostés per noms nous i això ha provocat un allau de grans cineastes en el Lido venecià: Alfonso Cuarón, Mike Leigh, els germans Coen, Yorgos Lanthimos, Damien Chazelle, Paul Greengrass, Julián Schnabel, Luca Guadagnino, Carlos Reygadas, Jennifer Kent, Jacques Audiard, Lászlo Memes, etc.

Un llistat abrumador, tot i que encara n'hi ha molts més. Entre els actes paral·lels trobem, per exemple, un cita tan brutalment imprescindible com l'estrena d'un film inèdit d'Orson Welles, The other side of the wind, que havia quedat guardat en un calaix durant dècades per culpa d'un problema legal fins que la productora Netflix ho va resoldre. L'altra raó per la qual Venècia s'ha convertit en una parada cinèfila imprescindible té a veure amb els Oscars.

Venècia ha estrenat durant les darreres temporades tot el que acaba guanyant els populars guardons, com l'any passat, on van competir Tres anuncios a las afueras, de Martin McDonagh, i La forma del agua, de Guillermo del Toro, Lleó d'Or a Venècia i Oscar al millor film. El mateix Del Toro serà enguany el president del jurat, un fet que fa preveure un premi per al seu soci i amic Alfonso Cuarón, qui, segons els rumors, servirà una obra mestra amb la seva Roma.

El festival de Venècia va ser durant dècades la referència cinèfila mundial, fins que li va passar al davant Canes per calendari i capacitat d'atracció d'estrelles. Però Canes (i també Berlín) s'han radicalitzat a la recerca d'un cinema més fresc, jove o imprevisible, mentre la gran competència de Venècia per dates, Toronto, ha agafat un caràcter més industrial. Per tot plegat, el 75è aniversari comença precisament amb la sospita que potser som davant d'un canvi de tendències i que Venècia podria tornar-se a convertir en el festival de festivals.