¿quién está matando a los moñecos?
? Estats Units, 2018. Comèdia. 91 min. Direcció: Brian Henson. Guió: Todd Berger, bast en la història de Dee Robertson. Intèrprets: Les pantalles: Bages Centre (Manresa).
El gran Jim Henson va morir prematurament però ens va deixar un llegat (el mític Barri Sèsam i els llegendaris The Muppets) que han marcat (i alegrat) diferents generacions. El seu fill, Brian, va mantenir la flama i va rodar dos interessants llargmetratges ( Los Teleñecos en cuentos de Navidad i Los Teleñecos en la isla del tesoro), però s'ha despenjat amb la seva darrera pel·lícula, en què es desmarca de la tradició familiar i abraça la causa de l'humor animat més gamberro, representat per títols com South Park i La fiesta de las salchichas.
Què hagués pensat el recordat autor de Dentro del laberinto d'una provocació com ¿Quién está matando los moñecos? Brian Henson barreja intèrprets de carn i ossos i ninots de drap en una intriga que evoca nítidament l'univers clàssic del cinema negre (les obres mestres amb la Bacall i el Bogart, més exactament). El protagonista és un detectiu privat de Los Angeles, exagent de la policia, que es troba amb una antiga companya per tal d'aclarir els estranys crims que estan anihilant els antics integrants de The Happytime Gang, un famós programa de titelles dels vuitanta.
La seva estructura recorda irremeiablement la coneguda ¿Quién engañó a Roger Rabbit?, que també desgranava una trama políciaca nostàlgica i barrejava actors humans i animació. Però hi ha una diferència substancial entre ambdues propostes. Mentre que la cinta de Zemeckis cercava una audiència familiar, l'obra de Henson s'adreça a un públic adult. La seva paròdia cinèfila s'aferma en una comicitat directa que es te-nyeix del sarcasme més políticament incorrecte.
Hi ha gags sucosos (i ocurrents), però el conjunt es desinfla gradualment perquè la seva fórmula excessiva acaba devorant el seu saludable esperit irònic (i desmitificador) en un torrent de l'escatologia més grollera.
