L'horror és humà, de Gaël Lefeuvre (Marsella), toca l'ànima. La instal·lació està situada al fons soterrani d'una de les naus de l'antiga fàbrica tèxtil de Cal Rosal, i el passeig que t'hi porta, enmig d'immensos espais buits i travessant el forat de Javier Olaizola (País Basc), obert a mida per a l'Home de Vitruvi, ja va preparant per a la penombra il·luminada tènuament. Igualment arriben les notes d'un piano. I, en baixar l'escala, es contempla l'horror: una representació de cossos amuntegats i una paret pintada amb esprai amb una massa de persones abnegades adorant una creu, als peus de la qual hi ha una ovella amb l'espasa penjant-li damunt del cap.

Aquest és un dels sotracs emocionals que aquest cap de setmana ha atret al centre d'art contemporani Konvent cap a 3.000 persones, segons els organitzadors. Són obres d'art realitzades en el marc del projecte Creença, nascut a Miami a càrrec de Void Projects, la plataforma cultural de l'artista Axel Void. Creença ha aplegat durant dos mesos una cinquantena d'artistes d'arreu del món al Konvent, que han fet creacions inspirades en l'espai en el qual havien de ser exhibides i en la temàtica proposada. Cadascun dels 48 projectes ha aportat diferents perspectives sobre la paraula «creença», ja sigui des del punt de vista personal, religiós o filosòfic.

En un cobert situat davant l'entrada de l'imponent edifici del Konvent, Michael Beitz (Colorado) ha explorat a través de diverses composicions, com els capçals del llit penjant del sostre o una paret aixecada entre dues cadires, les relacions que s'estableixen entre les persones i els objectes que les acompanyen en els moments més íntims. Pujant per l'escala del Konvent, es trobaven penjats els quadres de Pawel Ryzko (Polònia), com Targeta, que exemplifica la creença en el diner. El gallec Sekone ha muntat una festa en una galeria de l'edifici, en resposta al fet que «tots hem de morir». El manresà Berni Puig s'ha apropiat de les creences que els curiosos deixen com a missatge en els espais abandonats: declaracions d'amor, símbols feixistes mal fets... El casserrenc Manel Boixadera ha fet una regressió a la infància i la berguedana Elsa Guerra s'ha qüestionat la seva creença en l'amor. I Mr. Kern (París) ha homenatjat els seus companys de feina. Un recorregut per les estances del Konvent mostra obres agosarades i cal deixar pas perquè entrin altres visitants...

La gran majoria d'amants de l'art que arriben al centre d'art contemporani de Cal Rosal són de fora de la comarca, i mostren un perfil divers, tant d'edat com d'interessos. No és un inconvenient que estiguin a 100 quilòmetres de Barcelona. De fet, la seva proposta és més trencadora i diversa (i amb artistes de prestigi) que no pas moltes exposicions del Macba, segons apunten diverses veus reconegudes, com el pintor manresà Joaquim Falcó, que va fer el recor-regut diumenge a la tarda.

Obres inèdites, la majoria olis

D'altra banda, tenint en compte que era el primer cop que es venia art al Konvent (tots els ingressos van directament als artistes), la majoria de transaccions s'han fet amb col·leccionistes de fora de l'estat, ja que molts són seguits i cotitzats. I cal tenir en compte que les peces que s'han creat al Konvent són inèdites, i la majoria fetes en oli sobre tela.

Però el que va commoure els visitants berguedans que es van acostar a veure el projecte Creença, que també n'hi va haver força, va ser la proposta del barceloní Sawe, que ha agafat com a tangibles els diables de la Patum, sorgits de les creences que determinen les nosatres tradicions. Els ha construit amb materials (bidons, cons de filadura, canonades...) recol·lectats al recinte de Cal Rosal i els ha guarnit tal com toca: amb vidalba a les carotes dels plens i cascabells al coll de la guita.

I la programació del Konvent no s'atura: aquest proper cap de setmana es farà la presentació dels artistes Avelino Sala (Gijón) i Jordi Pagès (Girona).