Microteatre

? Companyia LaMent Teatral. Intèrperts: Alba Aloy, Lluís Barrera, Anna Bertran, Teti Canal, Guillem Cirera, Mireia Cirera, Joel Díaz, Jordi Gener, Aina Huguet, Dani Ledesma, Adrià Mas, Laura Mateo, Sílvia Navarro, Ivan Padilla, Tàtels Pérez, Clàudia Perramon, Alícia Puertas, Albert Ruiz, Sílvia Sanfeliu i Álvaro Sanjuan. Lloc: teatre Kursaal. Dies 29, 30 i 31 d'agost. Manresa.

Diferents espais del Kursaal van acollir la setmana passada la segona edició de microteatre sota el títol Cop d'ull, organitzat per LaMent Teatral. Una segona edició més objectiva, amb un relat més concret, i que sobrepassa i puja un graó respecte a l'edició de debut de l'any passat. Eclèctiques i amb un punt d'absurd, les quatre peces teatrals d'aquest Cop d'ull d'enguany són versàtils i heterogènies, però alhora tenen més punts en comú del que sembla; totes plantegen interrogants sobre què fer i com actuar si les coses fossin diferents.

La proposta de LaMent Teatral mostra una renovació de públic, interessat en nous formats, i ha tingut de nou la capacitat de sorprendre i fer reaccionar els assistents. Un exercici teatral que certament es mereix un aplaudiment.

Nunca has ido a Venus en un barco és la proposta més impactant, agressiva, nostàlgica i contundent i va a càrrec de Lluís Barrera, Guillem Cirera, Tàtels Pérez, Mireia Cirera, Albert Ruiz i Àlvaro Sanjuan. Un homenatge i reflexió al rock, al pop, al punk, al pop art. A tots aquells moviments socials i de tendència, d'alteració de l'ordre o, més ben dit, d'alteració de la convenció establerta, que van revolucionar la dècada dels vuitanta. O, en una segona lectura, tot el que va prometre la dècada dels vuitanta i que mai no va complir. Un oasi a l'horitzó, unes vides abocades a la precipitació, la nostàlgia d'una infància o un prometedor futur esvaït. El somni perdut de la revolució o un còctel de tot plegat que clama l'ànsia, l'afany de poder. Una aposta estètica acurada en un dels muntatges més homogenis a ritme de les més conegudes peces musicals del pop rock espanyol dels 80.

4A, amb Alba Aloy, Joel Díaz, Adrià Mas, Laura Mateo i Sílvia Sanfeliu, presenta una proposta musical amb molts interrogants. Els quatre punts cardinals es troben en assemblea per prendre una decisió: quina? Un punt d'intriga i misteri, sense un desenvolupament concret en la trama, però amb una força latent de rerefons. La joventut de tres dels intèrprets contrastava amb el bon fer i domini escènic d'Adrià Mas, que va esdevenir un dels puntals de la peça a banda de mostrar una poderosa veu. Un muntatge que convidava a participar els assistents i que, tot i les primeres reticències, ho va aconseguir.

Ronda de reconeixement. Teti Canal, Jordi Gener, Ivan Ledesma i Alícia Puertas desgranen els somnis, les inquietuds, la realitat, les frustracions i les misèries dels actors. Una peça coral amb un toc de realisme poètic que deixa en evidència aquest costat més fràgil i vulnerable de l'intèrpret, allò que l'espectador mai no veu, però que existeix i forma part del seu món. Una proposta curiosa per la bona tria, exponencial però eficaç teatralment, dels perfils d'intèrprets mostrats, amb quatre bones interpretacions, en què destaca Alícia Puertas en el rol més difícil.

Leònia (o històries que no volen caure). Per on passen les relacions humanes i amoroses el segle XXI? Referents del passat, teories d'eficàcia dubtosa, aplicacions de mòbil que les compliquen, o les faciliten. Anna Bertran, Aina Huguet, Sílvia Navarro, Ivan Padilla i Clàudia Perramon despleguen un ventall d'opcions amoroses que requereixen de la bona complicitat escènica que mostren els actors. Una mirada al passat per reflexionar sobre el present i donar llum al futur.