L´inesgotable festival de Venècia segueix aportant novetats -potser imperfectes, però indubtablement valuoses- a la seva ja llegendària 75a edició. Hi trobem un autèntic referent del gènere documental, Frederick Wiseman, qui l´any passat va presentar aquí Ex Libris, sobre la biblioteca central de Nova York, i que va destacar com un dels millors films de l´edició.
Wiseman continua analitzant els Estats Units, però des d' un racó molt diferent, concretament des de Monrovia, Indiana, un indret on gairebé tothom pateix un sobrepès alarmant i hi regna una por incomprensible que els porta a sobreprotegir-se de maneres obsessives. La mirada de Wiseman esdevé irresistiblement còmica en comparar les vides dels ciutadans de la localitat amb les dels porcs que viuen en una de les seves granges. Una duríssima analogia que contrasta amb la reverència amb la qual va servir-nos el seu homenatge a la biblioteca novaiorquesa. I d´un film que dura 143 minuts passem a un altre de 188.
Enguany la durada dels films de Venècia posa a prova la paciència de tothom. Però sempre mereix l´esforç. Never Look Away és el nou film de Florian Henckel von Donnersmarck, director de La vida de los otros, i potser el film europeu de més èxit dels darrers 20 anys, com a mínim. Després de la seva desafortunada aventura als EUA amb The Tourist, ha tornat a orquestrar una reflexió sobre l´Alemanya en temps convulsos, en aquest cas al voltant d´un artista que ha de lluitar amb les conseqüències emocionals del nazisme. El film busca l´aplaudiment massiu, i l´ha aconseguit a Venècia, però hi ha una certa artificialitat que li passa factura.
Qui no ha rebut elogis, sinó xiulets (i no pocs) és Vox Lux, segona pel·lícula del nord-americà Brady Corbet, qui ho tenia tot per obtenir un èxit. Una bellíssima fotografia i la intensa interpretació de Natalie Portman no eviten que aquest film sobre la buidor de la fama sigui extraordinàriament desequilibrat i mancat d´una tesis prou desenvolupada com per entendre el sentit de la seva existència.
