Vaga, vaga, vaga general! Diguem prou! No a la privatització, aturem el món!». Amb aquestes paraules, i acompanyats de pancartes i un megàfon, rebien ahir al públic els suposats treballadors de l'espai cultural Fàbrica Vella que, a les portes de l'equipament sallentí, explicaven a tothom que l'Ajuntament volia convertir el teatre en un tanatori o una clínica privada. «Avui podreu mirar i decidir quin futur voleu per a l'equipament. Després farem entre tots un referèndum», explicava l'actor Albert Ruiz, que s'erigia en portaveu. La democràcia directa està de moda.

Minuts més tard, els assistents eren dividits en dos grups i guiats a l'interior del teatre per conèixer de primera mà les dues propostes d'ús que les empreses privades havien posat sobre la taula. Cadascuna es corresponia amb una de les peces de microteatre, de 20 minuts de durada, que es van representar en dos espais poc coneguts de la Fàbrica Vella: el magatzem i el primer pis.

El circuit de microteatre, juntament amb les activitats a l'exterior -amb l'actuació del grup musical Caracara- formaven part de l'acte de celebració del primer aniversari del teatre, inaugurat el setembre de l'any passat. La vetllada també va servir per presentar la primera tongada de programació estable que acollirà l'espai fins al desembre, amb propostes teatrals i musicals. La idea és que la programació sigui semestral i aconsegueixi fidelitzar el públic.

El microteatre sorprèn

Les dues peces de microteatre representades ahir plantejaven situacions esperpèntiques de forma còmica, i van sorprendre amb una posada en escena propera i solvent. Las lloronas arrencava amb dues candidates, vestides totalment de negre, que havien de passar una rigorosa prova per ocupar un lloc de treball en l'ofici de «llorona». El seu paper seria fingir i plorar els líders perduts en falsos funerals. Després de presentar-se i desgranar les seves experiències en relació amb els tanatoris, les candidates rebien instruccions sobre com rebre una mala notícia, fer discursos de comiat, dur a terme el plor i fins i tot plorar en diferents idiomes. Una peça àcida i irònica, amb les actrius Iona Balcells, Anna Castells i Neus Gispert, que reflexionava irreverentment sobre els protocols associats als funerals. «Es riuen fins i tot dels morts», comentava una espectadora.

Cita amb teràpia, per la seva banda, plantejava una situació en què diversos pacients, tots ells amb fòbies estranyes, coincidien en una sala d'espera per visitar-se amb un metge famós. De sobte, un taxista que no podia parar de fer càlculs, una dona obsessionada amb les malalties que s'havia de rentar les mans cada cop que la tocaven, un noi maníac de l'ordre i una senyora gran que constantment temia haver-se deixat el gas i l'aigua oberts descobrien que podien superar junts les seves pors quan, a partir d'una teràpia en grup, deixaven de pensar només en si mateixos. La peça, protagonitzada per Mireia Cirera, Dani Ledesma, Ivan Padilla i Tàtels Pérez, va ser molt aplaudida.

Després de les funcions, el públic va ser guiat fins a la platea del teatre, on es va dur a terme la votació; la gran majoria va beneir l'ús d'equipament cultural per a la Fàbrica Vella. Finalment, es va projectar un vídeo de presentació de les propostes escèniques més destacades que acollirà el teatre.