Punt número u. Lola Palau no és una dona: són vuit escriptors i dues escriptores de la Catalunya Central. Punt número dos. Lola Lolita Palau va existir: filla d'una distingida família d'indians instal·lada a Barcelona, va ser la dona del polifacètic artista i intel·lectual calafí Alexandre de Riquer. I punt número tres. La Lola Palau del 2018 neix amb una excusa literària: donar vida al llibre de relats Que Deú ens agafi confessats, un recull de deu contes que proposen una nova lectura -irreverent i especialment irònica- dels deu manaments i que ha publicat l'editorial berguedana L'Albí.

Llorenç Capdevila, David Clusellas, Jordi Cussà, Pilar Duocastella, Jordi Estrada, Pep Garcia, Maria Dolors Guàrdia i Rubies, Joan Pinyol, Antoni Pladevall i Josep Maria Solà són els deu escriptors -tots ells de la Catalunya Central- que han participat en la creació d'aquest nou col·lectiu literari. I com el bo i millor, Lola Palau neix d'un sopar d'amics format per alguns d'aquests escriptors que, ara ja fa uns anys, també van engegar el projecte de Narradors Centrals pensat, en aquest cas, per incloure el màxim de veus literàries d'aquesta àrea geogràfica.

I de la trobada, la pluja d'idees i el sempre prolífic per què no? Perquè no un projecte conjunt? Perquè no revisitar els deu manaments? En el segon sopar va sorgir el nom: per què no batejar el col·lectiu com Lola Palau? I la cirereta: per què no proposar la publicació dels relats a l'editor Jaume Huch, responsable de L'Albí?

L'únic que va pactar el col·lectiu van ser les dimensions i el to irònic dels relats. Després, com a bons germans, es van repartir els manaments i tothom va tenir via lliure per reinterpretar-los amb la seva imaginació, ofici i estil. El final és conegut: l'editor Jaume Huch va dir que sí a la proposta de Lola Palau i a final d'agost sortia al mercat Que Déu ens afagi confessats, amb una portada que pren com a imatge un fotograma de la pel·lícula pornogràfica El confesor (1920), de Ricardo de Baños, pagada pel rei Alfons XIII. Una declaració d'intencions de Lola Palau i un recull que inaugura una nova col·lecció de l'Albí, titulada «Altres veus, altres àmbits» (que pren el títol de la primera novel·la, del mateix nom, de Truman Capote) i que continuarà -i aquí es tornen a connectar els vincles- amb Quan jo era noi, del calafí Alexandre de Riquer, i L'ardenta cavalcada, del berguedà Ramon Vinyes.