Lisboa és una ciutat important per a l'artista manresana Lourdes Fisa (Corbera de Llobregat, 1964). I l'aigua, el punt de connexió. Ara fa deu anys, al Museu de l'Aigua de la capital lusitana va exposar Camins de descoberta, on Fisa va unir l'art de la navegació amb la poesia de Camoes. Ara canvia d'escenari a la mateixa ciutat i avui inaugura al Museu de Lisboa-Teatre Romà (16 h) una instal·lació artística titulada Aqua sobre Água, que busca connexions amb l'espai que l'acull i amb les imatges d'aqüeductes del museòleg i historiador portuguès Pedro Inácio. La mostra es podrà visitar fins al 20 de gener.
Ara fa un any, els responsables del museu li van proposar aquest projecte. Fisa va viatjar a Lisboa per visitar l'espai i amb una xerrada amb Inácio van decidir quin seria el títol i el sentit de la mostra, que l'artista manresana defineix amb una frase de Leonardo da Vinci: «L'aigua és el motor de la naturalesa». La idea era buscar els camins de l'aigua i el seu patrimoni. I va començar a treballar al seu estudi manresà però també buscant lligams. Com la Sèquia. Aigua, art i natura. La instal·lació que presenta, amb una desena de conjunts d'obres, vol transmetre la sensació de «moviment i fluïdesa». Etèria i efímera. En constant «evolució, com l'aigua». La majoria d'obres es troben suspeses del sostre o dels laterals amb els diferents tons de blau de protagonista. Són peces, moltes d'elles de gran format creades expressament o reconvertides, que busquen, explica l'artista, «integrar-se al patrimoni arqueològic que hostatja el museu». Un dibuix en tons grisos al costat d'unes columnes o d'una gran tela metàlica que recorre de punta a punta l'espai simulant un aqüeducte que sura per damunt dels capitells romans. I que es transforma, com l'aigua, amb la llum que penetra en la sala i que, subratlla Fisa, «és molt especial». Un element més.
Un procés creatiu obert
Paper, fibra de vidre i diferents tipus de roba i teles que ha tenyit, rebregat i tractat. Tècniques de dibuix i estampació, com la monotipia -varietat d'impressió planogràfica-, el frottage -que utilitza una superfície amb certa rugositat per reproduir el relleu amb un paper a sobre- i la pintura basada en el guaix. Perquè si hi ha un element que defineixi el procés creatiu de Fisa, aquest és l'experimentació. Oberta i permeable als canvis. A les suggerències de l'espai, de la llum. Així, Aqua sobre Água inclou teles que s'acaben transformant «en peces escultòriques». Com l'aigua, la única substància de la natura que pot existir en tres estats: sòlid, líquid i gasós. Fisa busca transmetre al visitant un dibuix «global» amb la idea d'intervenir un «espai de memòria». I amb aquesta perenne necessitat de relacionar les obres amb el seu entorn i de construir el seu propi espai artístic, Fisa ha incorporat a la mostra alguns dibuixos realitzats aquesta setmana a Lisboa, utilitzant la tècnica del frottage que, remarca, «em permet captar la textura del lloc». Com el realitzat al costat del riu Tajo.
Inspiracions
Per arriba fins aquí, Fisa ha realitzat un procés de recerca que l'ha portat fins al llibre De Architectura, de l'arquitecte, escriptor i enginyer romà Vitruvi. Una inspiració pels «aqüeductes i canals» que s'ha de sumar als referents de Camins de descoberta -«del meu Mediterrani a l'Atlàntic»-, als de la seva última exposició, Atlas, a Tarragona -«mar i patrimoni arqueològic»-, i sense oblidar el canal medieval d'aigua de de la Sèquia de Manresa, «casa meva». I «la inspiració», que neix del lloc que acull la mostra. Aqua sobre Água té la vocació de ser itinerant, explica Fisa, i viatjarà a partir de l'any que ve per Portugal.
