En la tradició celta s'anomena nemeton a l'espai sagrat propi de la seva religió. Si bé el concert de l'igualadí Jordi Savall i el gallec Carlos Núñez s'havia presentat com el pòrtic de la 21a Fira Mediterrània, més aviat el pòrtic es va convertir, dilluns a la nit, en un veritable espai sagrat destinat a cor-roborar com els repertoris de reels, jigs, hornpipes o laments característics de la música popular i tradicional d'Irlanda, Bretanya, Escòcia, Galícia i Euskalherria són, en el fons, la materialització de la realitat daimònica, la realitat incomprensible des de l'esfera de la raó i el materialisme, i fonament tanmateix de bona part de la cultura popular.

En una edició de la fira dedicada a l'espiritualitat i els seus rituals, l'obertura ha estat un encert. No ha importat, així, que la cultura celta no sigui pròpiament la del Mediterrani perquè el que es va poder escoltar, dilluns al Kursaal, dins aquest relat de l'espiritualitat en la cultura popular va convertir-se en un deliciós exemple. L'home i la natura. Diàlegs cèltics va ser el títol escollit per a un intens i, de vegades, contundent espectacle que va deixar entreveure com la memòria, les arrels i la tradició constituïen el fonament d'un sincer treball de diàleg entre cultures musicals, diàleg del que, tanmateix, Savall no només n'ha estat pioner sinó que ha influït molts altres projectes musicals com els de L'Arpeggiata, Le Concert de l'Hostel Dieu o Fahmi Alqhai. Si bé en alguns moments es van vorejar territoris sonors propis de la fusió, el profund arrelament dels directors de l'espectacle en les seves respectives cultures no va permetre caure en el sempre perillós i buit territori del new age.

Per si tot això no fos suficient, s'hi va sumar la contribució de quatre músics (dos per cadasccuna de les cultures) que van acabar de crear una arquitectura sonora que no va deixar mai indiferent. Petits comentaris de Núñez i Savall van engrandir, fins i tot, la dimensió artística cap a la pedagogia.