La ballarina coreana Ji Hye Chung vol desenvolupar a diferents llocs del món la peça El moviment de les coses que prenen temps, amb la qual reclama un sentit més humà del temps. En una conversa, a Hong Kong, amb el dramaturg català Marc Olivé, va sorgir la idea de la llibertat d'expressió, sobre què passava a Corea, tant a la del Sud com a la del Nord, i les notícies que li arribaven de Catalunya i «de com es trobava cadascú enfront de tot això». I així s'ha acabat creant, en residència a Cal Sitjes d'Artés i amb un equip multidisciplinari, una instal·lació coreogràfica que barreja tradició i contemporaneïtat i que usa com a element artístic gairebé una trentena de castellers de la colla local, els Picapolls de la Gavarresa. El resultat: al pati del teatre Kursaal, avui (20.30 h) i demà (20 h).

Ji Hye Chung i Marc Olivé han incorporat a l'equip el també dramaturg Ramon Balagué i els músics Xavi Lloses, que amb la seva electrònica es defineix com a «terrorista sonor», i Cristina Colomer, pianista. La colla castellera els aporta la idea «de força, d'unitat i de treball conjunt». La ballarina, que parla amb el cos, dissecciona els moviments castellers: quan entren a la pinya, quan s'agafen a les croses... i els posa un altre cop a l'espai, a un ritme molt més pausat que les actuacions castelleres i amb una música que ho embolcalla, que en part és el segon moviment del concert de piano en si menor de Ravel.

«El que trobem preciós és que ensenyem la feina que hi ha sota el castell», apunta Olivé, i Balagué afegeix que en els assajos ja s'ha pogut copsar «la comunió i l'emoció que es crea entre els membres de la colla, a qui no demanem que ballin ni facin una actuació». De fet, només es fa un pilar i l'enxaneta llueix una faixa, creada per l'ocasió, amb franges de diversos colors: blanc per la pau, groc per la llibertat dels presos polítics, taronja per la diversitat cultural, vermell contra la sida, lila contra la violència de gènere i negre pel dol. La mateixa artista destaca que els castellers són usats, per primer cop, com a material artístic i se n'ha reformulat els moviments. «Jo, que sóc de fora, no hi poso cap càr-rega, ni de tradició, ni d'emoció», destaca.

De tota manera, Olivé aclareix que la lectura de la peça, coproduïda entre la Fira Mediterrània i el Mercat de les Flors, no és «si hi ha o no llibertat d'expressió», sinó que «es deixa oberta: nosaltres només hi posem capes per dialogar amb la colla, basant-nos en la tècnica i la sensació de pertinença». En tot cas, es reforça la idea que «en moltes situacions cal que tothom camini en la mateixa direcció».