No hi ha una sola manera de viure l'espectacle que Societat Doctor Alonso estrena en aquesta edició de la Fira Mediterrània: Estudi per a pandereta. La ballarina i coreògrafa Sofía Asencio i el músic Tirso Orive inicien el seu viatge al carrer del Balç i el conclouen a la Plana de l'Om i asseguren que «el fet que ens puguem desplaçar fa que hi hagi una mena de no control que ens agrada, perquè cada espectador ens acaba acompanyant i viu la seva experiència a partir del que nosaltres proposem». Societat Doctor Alonso, habituada a trencar barreres escèniques, proposa en aquesta ocasió una connexió entre allò místic, concretat en el poema Càntic espiritual del cos i l'ànima de sant Joan de la Creu; i allò popular, la tan senzilla pandereta.

A l'hora de posar en escena aquest projecte, el director artístic de la Mediterrània, David Ibáñez, els va portar al Museu Comarcal, «que ens va agradar molt», diu Asencio; però tot seguit els va parlar del carrer del Balç, en part museïtzat i d'ús només per als veïns. «Ens va dir que no s'hi transitava gaire i que, tot i estar al centre, no el coneix gairebé ningú; i de seguida vam veure que era el lloc idoni», afegeix. La ballarina i el músic interpreten dos personatges que estan en un procés de transcendència, a la recerca d'un moment espiritual. Per això la primera part del seu viatge, el que transcorre al carrer del Balç, és fosc, interior. «Hi ha una mena de vivència paral·lela en la qual només ens trobem de tant en tant. El principi és com una mena d'immersió en cadascun, i això ho hem trobat a Manresa», destaca el músic, ja que Societat Doctor Alonso ha estat creant aquests dies el seu espectacle al mateix escenari on el presenta (avui, 21 h).

La companyia conjuga la mística, l'anar a cegues, de sant Joan de la Creu amb allò més popular: la pandereta. «Hem agafat com a exemple l'espectacle de la cabra, quan arribava a la plaça els diumenges, que hi havia soroll i la gent tirava monedes», apunta Asencio. És per això que en el muntatge els dos personatges porten un carro ple d'aparells de so, i l'acció passa sempre al seu voltant. Quan els personatges surten del Balç i pugen a la plaça Major, amb un itinerari que va fins a la Plana de l'Om, és quan «ens trobem i l'espectacle fa un gir cap al que és popular i festiu. La fórmula cor-respon a la necessitat que tot sigui un», apunta Orive.