La festa de les falles, que se celebra a 63 pobles dels Pirineus (34 de França, 17 de Catalunya, 9 d'Aragó i 3 d'An-dorra), va ser declarada Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO el 2015. És una tradició viva i arrelada: la festa pagana relacionada amb el culte al sol, per donar les gràcies als déus per les collites rebudes i espantar els mals esperits, se celebra des de temps remots. A la vall de Boí, d'on és l'acròbata Júlia Farrero (Barruera, 1974), les falles es corren cada any, anteriorment la nit de Sant Joan, coincidint amb el solstici d'estiu, i actualment per la festa major de cada poble.

Farrero s'ha inspirat en la tradició de les falles, «que conec, he viscut i he baixat en diversos pobles», per crear el seu primer espectacle en solitari. Teia, com l'ha titulat, està en procés de creació i té la intenció d'estrenar-lo l'estiu que ve. En el marc de la Fira Mediterrània en mostra un tast de 20 minuts (avui, a les 18 h) al mig de la plaça Major després d'haver estat perfilant la peça durant tota la setmana en una estada a Manresa, concretament a l'Espai Sant Domènec, que és el local de l'associació de circ LaCrica. «És un procés de treball intens: aquesta és la setena residència que fem i estem molt contents de poder haver estat aquí per seguir la investigació i mostrar la part que ja tenim», exposa. El públic, acostumat a veure espectacles acabats, té aquí l'oportunitat de veure el procés que hi ha al dar-rere: «hem preparat un format perquè el públic pugui entendre que no és una peça acabada, que és un procés de creació».

L'acròbata, que ha estat formant-se a Argentina i a França (a Tolosa en els darrers quatre anys), va inspirar-se en les falles, una tradició ritual «molt bonica i molt màgica» que ha viscut des de petita, per crear l'espectacle amb una barreja de moviment i de circ (trapezi). «Va sorgir en un moment de nostàlgia, perquè els artistes sempre estem movent-nos molt i passem molt de temps a fora, i tenia la necessitat de parlar del meu lloc, de les circumstàncies de quan un se'n va, i per això parla de la meva experiència de la vida pirinenca». L'escenari que presenta a Teia és molt rústic, un cercle de teies, els trossos de pi estellats amb els quals es construeixen les falles, i que deixen anar la resina que, quan crema, il·lumina més el camí dels fallaires, segons explica la mateixa Farrero. També utilitza falles construïdes amb la tradició de diversos pobles de la vall de Boí: les més conegudes amb les teies enganxades amb filferros i puntes a un pal de freixe (la de Barruera té una creu al final de la torxa) i la varietat realitzada en una sola peça de pi treballat, anomenada rantiner. Amb motiu de l'espectacle, l'artista s'ha involucrat per primer cop, amb l'ajuda d'un familiar, en la construcció de falles, que ha d'anar canviant perquè es trenquen durant els assajos. Traspua l'olor de la fusta en una peça que barreja imatges i moviment per transmetre una simbologia sense encendre el foc.