T ubs d'escapament, claus angleses, retrovisors i plaques de matrícules són elements habituals d'un taller mecànic. Ahir va quedar demostrat que també poden fer-se servir per deixar bocabadats a la quarantena de persones que van assistir a la primera sessió de la tarda al taller Ramon Pons, de l'avinguda Tudela de Manresa. El ballador de flamenc Juan Carlos Lérida i el cantaor Jorge Mesa han aconseguit que el local on entre setmana els manresans deixen el cotxe per canviar l'oli, s'hagi convertit durant els dies de la Fira Medi-terrània en un tablao de flamenc improvisat. La cançó de Perita de Huelva Amigo conductor que va triomfar a la dècada dels 70 donava la benvinguda als espectadors , que, amb dubtes, entraven de mica en mica a l'interior del taller. Alguns sabien què anaven a veure. Molts d'altres no. Un cotxe presidia la sala, amb els fars enfocant el públic. Lérida i Mesa de seguida van fer emmudir els xiuxiuejos que se sentien de fons. Una base rítmica del repicar d'unes claus angleses enormes va servir perquè el ballarí iniciés la interpretació. Els moviments de Lérida, amb una mirada penetrant cap al públic, van connectar a la perfecció amb la percussió del seu company. Els dos van recórrer tots els racons del taller convertit en escenari. A darrere, el públic que no tenia clar quina havia de ser la seva situació. Crash! Un cop de clau anglesa trenca a bocins un dels vidres d'un cotxe vermell a tocar dels espectadors. Ta-ca-tà, ta-ca-tà.. Un taloneig constant de Lérida sobre les plaques de matrícula escampades per terra. I un no parar de sons i moviments que van acompanyar els presents durant la mitja hora entre eines. Sorprenent.
