La mort ahir, als 85 anys d'edat, de Montserrat Caballé (Barcelona, 1933-2018), una de les sopranos més reconegudes a escala internacional, ha commocionat el món de la lírica i els mitjans de comunicació, que la consideraven una de les veus de més qualitat i més sublims del segle XX. La gran diva va actuar diverses vegades a la Catalunya Central, amb especial predicament per a Manresa, atès l'especial vincle de la cantant amb la ciutat pel fet que la família Bertrand i Serra li va fer de mecenes per ajudar-la a cursar els estudis quan era jove. A Berga també es recorda l'actuació que hi va fer el dia 22 de juliol del 1984 en benefici de l'escola d'educació especial la Llar Santa Maria de Queralt.
La soprano Montserrat Caballé va morir ahir a la matinada a l'Hospital de Sant Pau, on era ingressada des del mes de setembre per uns problemes a la vesícula. El funeral serà demà, a les 12 del migdia, al tanatori de les Corts, i la sala de vetlla s'obrirà avui al migdia. Les reaccions per la mort de Caballé van ser incomptables i van arribar d'arreu del món i de diferents sectors amb un comú denominador: la pena per la pèrdua d'una cantant única.
El president de la Generalitat, Quim Torra, va definir Caballé com «una dona extraordinària i una cantant única. Es mereix un gran homenatge de país, perquè ha fet molt per Catalunya». Caballé va rebre el 1982 la Medalla d'Or de la Generalitat.
Al llarg dels seus més de 50 anys de carrera, Caballé va interpretar centenars d'òperes i concerts als principals teatres de tot el món amb les millors orquestres i repartiments, gràcies a un repertori que abraça prop de 90 papers corresponents a més de 40 òperes.Pavarotti, Domingo, Carreras, Aragall, Pons i el seu propi marit, el tenor aragonès Bernabé Martí, van cantar amb ella.
Nascuda el 12 d'abril del 1933 al barri de Gràcia de Barcelona, en el si d'una família modesta, la seva mare li va donar la seva primera formació musical, que li va servir per ingressar als 11 anys al Conservatori Superior de Música del Liceu amb una beca. Caballé es va graduar el 1954, i després de titular-se va fer el seu primer debut operístic amb el paper de Serpina de La serva padrona al Teatre Principal de València el 27 de juny del 1955. Va debutar al Liceu de Barcelona el 7 de gener del 1962 en el paper d' Arabella, de Richard Strauss, una interpretació rebuda amb entusiasme per crítica i públic. Dona pròxima, de gran humanitat i que sempre va demostrar un particular sentit de l'humor, la soprano va començar a forjar el seu mite quan el 20 d'abril del 1965 va haver de substituir al Carnegie Hall de Nova York una indisposada Marilyn Horne, recordant-se des d'aleshores la seva interpretació de Lucrezia Borgia.
El prestigiós The New York Times va remarcar que Caballé era posseïdora d'una veu combinació entre les llegendàries Maria Callas i Renata Tebaldi. De la seva veu s'ha destacat que era plena, potent i bella, dotada de finor, nitidesa, puresa o suavitat, i que el seu timbre era iridescent i tornassolat.
De Montserrat Caballé sempre quedarà en el record la interpretació que va fer el 1988 al costat del cantant Freddie Mercury del tema Barcelona, per a la candidatura dels Jocs de Barcelona 92
