Montserrat Caballé ha estat una de les grans veus líriques del segle XX, la més universal de les cantants d'òpera espanyoles, una diva a l'alçada de mites com Maria Callas, Joan Sutherland, Elisabeth Schwarzkopf o Renata Tebaldi, tant per la seva qualitat vocal com pel seu domini de la tècnica. Hi coincideixen el experts.

La Catalunya Central també va poder gaudir del seu art, especialment Manresa, la ciutat on va actuar en diferents ocasions des de la dècada dels anys 70. El vincle especial amb la capital bagenca s'explica pel fet que la família Bertrand i Serra, que gestionava la indústria tèxtil de la Fàbrica Nova, va fer-li de mecenes i la van ajudar a cursar els seus estudis.

El manresà Valentí Oviedo, director general de Gran Teatre del Liceu i director del Kursaal quan hi va actuar Montserrat Caballé l'any 2012, va lamentar la mort de la soprano Montserrat Caballé. «Se'n va una de les veus i un dels personatges més importants d'aquest país en el món de la lírica, que ha fet gran l'òpera i que sens dubte ha fet gran» el coliseu barceloní. «El compromís de Caballé amb el Liceu ha estat indubtable, d'ençà de l'incendi» del gener del 1994, va destacar Oviedo tot recordant que hi va treballar «setmana rere setmana». El director general del teatre va recordar que la soprano «va lluitar pels seus drets» i que «va ser la primera dona que va entrar al Cercle del Liceu, quan només hi entraven homes». Oviedo va assegurar que Caballé va ser «un personatge únic que va voler dialogar amb altres estils musicals, cosa que va apropar l'òpera a un altre públic». Tenia «una versatilitat enorme que feia que pogués fer des d'operes italianes fins als Straus més profunds». Va recordar també quan la soprano va actuar per dar-rer cop a Manresa, el 26 d'agost del 2012, amb motiu de la festa major, al Kursal que ell dirigia aleshores. Aquell any, Caballé va fer diferents actuacions de comiat «a les principals places i teatres de Catalunya. Volia apropar-se al públic d'arreu. Va ser un honor poder-la tenir al Kursaal». Aquella va ser «una de les últimes ocasions per veure Montserrat Caballé cantant amb unes facultats vocals que li permetien encara fer concerts. Sens dubte ha estat una de les fites de la programació del teatre» manresà.

Per la seva banda, Lluís Piqué, president de l'Orfeó Manresà, va destacar que la soprano «és un referent a escala mundial del cant. No hi entenc prou per lloar totes les seves virtuts». Així mateix va expressar que «nosaltres, a part de valorar-la per la seva capacitat artística, la valorem pel compromís que va tenir amb la nostra entitat i pel suport que ens va donar pel nostre centenari». Per commemorar-lo, la soprano va actuar a la Seu de Manresa, el 27 de setembre del 2002, com a acte final de l'efemèride que va ser el 2001. «El tracte que hi vam tenir en tot moment va ser molt cordial, amb una predisposició total». El portaveu de l'Orfeó Manresà va explicar que van mantenir el contacte amb la cantant. «Va ser tot un orgull poder tenir el suport de la Montserrat Caballé». L'últim acte en el qual van coincidir va ser, el 21 de setembre del 2015, a la sala gran del Mnac, en un acte privat amb l'Orquestra Simfònica del Vallès.

El berguedà Josep Pons, director musical del Liceu, va explicar a Regió7 que, «indubtablement, Montserrat Caballé és una de les grans veus de la història». Opina que «no hi ha travessa al món que en l'elecció de les 10 millors sopranos de la història no hi estigués inclosa. I si ens cenyíssim a les condicions vocals, al que la mare natura li va donar, aquesta travessa es reduiria a tres i fora per mèrits més que sobrats i de tots els temps». Pons exposava que l'art de la Caballé «s'ha manifestat a través del bel canto, però també quan ha fet Verdi, Pucini o Wagner i Richard Straus s'ha mostrat com una de les grans. Va fer poc Straus, però el que va fer queda com un mite entre els melòmans i entre els col·lecionistes d'enregistraments». Pons va destacar que la soprano «tenia unes condicions molt peculiars. Era capaç de fer una línia vocal molt refinada amb un gran legato -capacitat per tocar un cant sense fissures- i alhora amb una gran capacitat de fiato -d'aguantar l'aire-, cosa que feia que pogués sostenir molt les frases, era com un gran traç de pintor en què la línia no s'acaba; podia fer una pinzellada molt llarga».

L'empremta de la soprano també va arribar al Berguedà, on la família tenia amistat amb el desaparegut ramader Joan Gassó. Ahir, el seu fill Joan Gassó lamentava la pèrdua de Caballé. «Sempre hi hagut una bona relació». Es va forjar quan el seu pare, tractant de bestiar, venia animals al marit de Caballé, que tenia propietats al Ripollés. «Li van demanar si podria fer un concert a Berga a benefici de la Llar Santa Maria de Queralt i va dir que sí». L'actuació va ser el 22 de juliol del 1984 al Teatre Municipal de Berga. L'alcalde de l'època, Jaume Farguell, va dir que «sento tristesa per la mort d'una glòria universal». L'exbatlle va recordar que, el 1984, el consistori es va implicar en el recital. «Va ser un honor per a Berga que vingués». Després del l'actuació es va fer un sopar fred a l'Ajuntament de Berga.