La Mariona López és berguedana, té 23 anys i estudia Belles Arts a la Universitat de Barcelona. Després d'una dura adolescència on no encaixava amb el món que l'envoltava tot i no tenir cap problema intel·lectual, als 19 anys li van diagnosticar la síndrome d'Asperger. Ella és una de les protagonistes el documental Peixos d'aigua dolça (en aigua salada), produït per la Federació Catalana d'Autisme (FECA), que, codirigit pel periodista manresà Marc Serena (1983) i el realitzador barceloní Biel Mauri, es podrà veure avui (19.30 h), amb entrada gratuïta, a la sala 1 del Bages Centre de Manresa. Una nova sessió després que les invitacions per assistir a la de dimecres passat a la FUB s'exhaurissin.

El desconeixement

La Mariona, que avui assistirà a la projecció, vivia amb dues noies més amb Asperger mentre es rodava el documental, però volia independitzar-se. Avui ja viu sola, explica Serena. El cas de la Mariona no és aïllat però «el desconeixement porta a la incomprensió». Una frase que es pot aplicar a molts àmbits de la vida però que Serena situa per parlar dels Trastorns de l'Espectre de l'Autisme (TEA). Sobretot perquè el documental busca «trencar tòpics i falses llegendes». Entre elles, diu, «que les persones amb autisme no són empàtiques, que són violentes, o que no poden treballar». Es tracta d'oblidar «idees preconcebudes», de pensar que hi ha una gran diversitat de trastorns autistes i sobretot de tenir clar que «un autisme no defineix una persona».

La imatge a la pantalla

Rodat al llarg d'aquest 2018, el documental se centra en el dia a dia de dues persones amb autisme, la Mariona i el Marc, de 10 anys, de Sant Cugat. Ell no parla. La seva manera de comunicar-se no és la nostra. Quan van començar a filmar, explicar Serena, van veure que, sovint, la imatge que de l'autisme arriba a la societat a través de sèries, com Big Bang Theory (amb el cas de Sheldon Cooper, amb la síndrome d'Asperger) o de la pel·lícula Rain Man (personatge basat en Kim Peek, interpretat per Dustin Hoffman) és esbiaixada: «És un trastorn tan divers que les persones no s'hi reconeixen». La realitat, diu Serena, és que les persones amb autisme no acaben totes treballant a Silicon Valley. De fet, «la taxa de desocupació arriba al 85 %». És per això que Peixos d'aigua dolça (en aigua salada) busca explicar com és la vida d'una persona adulta i d'un nen i les seves famílies quan han estat diagnosticats. Tocar de peus a terra. Veure realitats quotidianes. Tenir clar que, ara com ara, «l'autisme no té cura».

El cert és que, remarca Serena, no és fàcil fer una diagnosi: «No hi ha cap biomarcador, tot es basa en l'observació». Encara ho dificulta més que «sovint les persones amb autisme també han de conviure amb altres trastorns». El 80 % de les persones diagnosticades de TEA són nois; el 20 %, noies. Per quina raó? «Falta investigació i lamentablement en aquest país qui en vulgui fer n'ha de marxar».

Una foto general

Amb Biel Mauri, explica el manresà, han format un bon equip. Ja havien treballat junts en documentals sobre ciència i salut. Mauri és pare d'una nena a qui, inicialment, havien diagnosticat autisme i tenia «tota la sensibilitat per tractar aquest tema». Han trigat més a preparar el documental que a rodar-lo però ho han fet amb temps, mitjans i «total llibertat». Per al manresà «si algú té una hora de la seva vida per veure aquest documental trobarà les claus i les idees fonamentals del què és l'autisme». Una mena de «foto general». El treball també explica com s'aborda el tema a les escoles, als hospitals, al món laboral i recull opinions d'experts. Què n'ha après? «Que són persones amb les seves fortaleses i debilitats, com nosaltres, i que, com a societat, no sabem com fer-les encaixar».

Estrenat a Cullera

El documental es va estrenar a Cullera, al País Valencià, el 14 de setembre, on va recollir el premi del públic al I Festival de Cinema i Discapacitat, i una menció especial per a Mariona López, al festival de Cinema de Girona, on es va projectar el 28 de setembre. També s'ha pogut veure a Barcelona i a Deltebre. Es farà una projecció a l'Hospital de Terrassa i el documental ha estat seleccionat al Festival de Cinema Compromès Gollut. Es podrà veure el 16 d'octubre al Sense Ficció de TV3.