Fa més de deu anys, l'actor i dramaturg Manuel Veiga li va prestar el llibre García Lorca en Catalu-nya, de l'escriptora andalusa Antonina Rodrigo. I l'artesenca Assumpta Rojas (1958) se'l va llegir i va quedar, literalment, «fascinada» per la personalitat del poeta amb més influència i popularitat de la literatura espanyola del segle XX. Un home, diu Rojas, «amb un magnetisme brutal. Un ésser lluminós, excepcionalment dotat per a tota activitat artística: música, pintura, lletres...». L'artista amic de Falla que semblava que acabaria sent músic va entrar a la vida de l'artesenca i ja no en va sortir. Perquè, com diu Antonina Rodrigo i subscriu plenament Rojas, quan «Federico t'atrapa ja no et deixa anar». Fins al punt, explica, que al costat de les fotografies familiars que l'actriu bagenca té a casa seva no n'hi falta una del poeta granadí.

Però portar Ferderico García Lorca (1898 -1936) a l'escenari no va ser immediat. Ni fàcil. Ara fa uns tres anys, instal·lada a Vilassar, Rojas va començar a pensar com podria traslladar la vida i, sobretot, la relació de Lorca amb Catalunya a través d'un espectacle. «Em vaig passar nou mesos preparant-lo, creant la dramatúrgia, l'escenografia, buscant el vestuari... Tot». Nou mesos fins a parir Hola Federico, un monòleg que es va estrenar el gener del 2017 fent temporada al teatre Tantarantana de Barcelona i que avui (20 h) arriba a la Sala Petita del Kursaal de Manresa després d'haver fet una vintena d'actuacions pels escenaris catalans, entre ells a Igualada, al festival De pell sensible.

«García Lorca va ser un autèntic fenomen de masses a Catalu-nya. Va ser una persona molt estimada. I és el que vull destacar a l'obra, perquè durant dècades i amb la dictadura franquista, Lorca va ser un poeta maleït, per roig i homosexual, i la seva vinculació amb Catalunya ha estat fins ara poc coneguda pel gran públic», explica Rojas. L'«artista total», com el defineix l'artesenca, va visitar Catalunya per primer cop el 1925 «convidat per Dalí, amb qui es van conèixer a la Residència d'Estudiants de Madrid». Va arribar a Cadaqués i en va quedar «enamorat. Li agradava tot», explica Rojas. Va tornar a Catalunya dos anys més tard per preparar Mariana Pineda, «que Margarida Xirgu es va atrevir a portar escena, amb decorats de Dalí». A Catalunya, i a Barcelona, remarca Rojas, «Lorca va trobar un ambient molt més obert que a Madrid».

El monòleg, de 55 minuts de durada, repassa la vida i la mort de Lorca i posa especial èmfasi en les relacions que Lorca va establir amb Salvador i Anna Maria Dalí, en la seva visió de la música i el folklore català, en la presentació de Poeta en Nueva York a l'Hotel Ritz, en el seu gran compromís amb els ateneus obrers catalans («la seva dèria era portar la cultura al poble») i, entre d'altres, en la relació artística i personal amb la Xirgu, amb qui va estrenar pels teatres barcelonins i de Catalunya Mariana Pineda, Yerma i Doña Rosita la soltera. «Ell va trobar l'actriu idònia però, de fet, es van triar mútuament», remarca.

Les paraules de Rojas, neta del fundador de Caves Gibert, que ha tornat a la interpretació després d'uns anys dedicada a les teràpies, s'acompanyen de música, fragments de poemes, fotografies i la veu en off de Veiga en el paper de Lorca i de Cristina Dilla com a Anna Maria Dalí.