És dels artistes que més ràpidament esgoten entrades al Kursaal i dissabte era la quarta vegada que hi feia parada, aquest cop per presentar-hi Via Dalma III, un disc amb dotze cançons italianes versionades. «Benvinguts a una vetllada romàntica, una nit diferent, una nit per a l'amor», anunciava una veu en off just abans que Sergio Dalma irrompés a l'escenari per interpretar Toda la vida. El sabadellenc va omplir de romanticisme i energia una Sala Gran que bullia des de la primera fila de la platea fins a l'última de l'amfiteatre. Un públic, majoritàriament femení, que no va escatimar elogis cap al cantant de veu trencada i somriure contagiós. Després de Necesito un amigo va arribar Solo tú, moment per adreçar-se al públic. «Gràcies per fer realitat una nit com aquesta».

Van ser dues hores de concert. Un joc de llums impecable. Elegància musical i de vestuari i una banda d'alt nivell formada per Jorge D'Amico (guitarra i veu), Javi Arpa (guitarra i veu), José Vera (baix), Cristian Constantini (bateria), Alicia Araque (veu i percussió) i Miguel Ángel Collado (piano i teclats) com a director musical. Una ràdio antiga presidia un costat de l'escenari. «Nosaltres som d'una generació de nois del carrer i la ràdio ens acompanyava molt. Ara que som a l'era de les xarxes socials -només calia veure la quantitat de mòbils gravant- ens agradaria homenatjar la generació que ens va tocar viure, i també la ràdio. Esperem que ho gaudiu tant com nosaltres ho vam fer preparant-t'ho». Tot seguit va sonar Mía.

Hi va haver moments per aixecar-se de la butaca i ballar, com amb Volare, i d'altres de més íntims, quan l'escenari va quedar fosc i es van il·luminar uns fanals imitant un carrer, per on passejaven Dalma i Alicia Araque cantant Sábado por la tarde. I un bloc més nostàlgic que va incloure una de les cançons preferides de l'artista, Amores, «la vaig descobrir en una pel·lícula i em va encantar».

Sergio Dalma es pot permetre la llicència d'alterar l'ordre del repertori, i així ho va fer en quedar-se sol i asseure's davant de l'escenari per cantar a capella Solo para mí per al deliri del públic de les primeres files. Tampoc no hi van faltar Esa chica es mía i Bailar pegados, ara reinventades amb un aire jazzístic. Només calia veure com brillaven els ulls del públic per adonar-se de la connexió que Dalma transmet quan canta. Ell ho té clar: «És la màgia que tenen les cançons».

Però l'eufòria es va desfermar quan l'artista va aparèixer a l'amfiteatre per cantar entre el públic Tú y yo. La lletra diu «ni en somnis vaig poder imaginar el que ara és tan real», i això és el que semblaven dir les cares d'emoció de les seguidores que l'envoltaven, algunes amb llàgrimes als ulls. Encara des de dalt, Dalma va presentar la banda. Amb Gloria s'acomiadava del públic, però no per a gaire estona. Reapareixia a l'escenari per protagonitzar un dels moments més emotius de la nit interpretant Em dones força, amb el públic dempeus. Galilea va posar el punt final a una nit on Dalma va fer un homenatge a aquelles cançons que van formar part de la banda sonora d'una generació.