17 de octubre de 2018
17.10.2018

Manuel Quinto presenta el retorn als seus clàssic negres

El manresà omple l'espai Rubiralta amb la nova novel·la amb què ha tornat a les llibreries

17.10.2018 | 00:01
Barbé, d´esquena, Andreu Martín i, amb el micròfon, Manuel Quinto

Joan Barbé va començar la presentació de la novel·la Sopar per a ogres de Manuel Quinto agraint a Andreu Martín que «agafés de l'orella» l'escriptor manresà, el fes sortir de la seva «zona de confort» -formada pel «futbol, el cinema i les rosses»- i l'empenyés a escriure novament. Una petició que Quinto va acceptar i que ha donat un resultat doble, com va subratllar Barbé: un «regal» per als lectors i un «rejoveniment» per a l'autor. Paraules que van propiciar una mirada sorneguera de Quinto. Però així deu ser quan un amic ho explica en públic. Barbé va exercir de mestre de cerimònies en una presentació que va omplir l'Espai Rubiralta i que va servir per saber que l'assassí de Sopar per a ogres no és el majordom. Prometo desvelar menys que l'autor.

Però, com arriba Quinto a una novel·la que suposa el retorn del «supervivent» Bonaventura Pals després de dues dècades? El culpable Andreu Martín es va negar dues vegades a ser el director de la col·lecció de novel·la negra d'Efadós. Però una conversa amb el desaparegut llibreter Paco Camarasa el va fer decidir i encetar la Biblioteca Andreu Martín amb una idea al cap: poder llegir en català «obres com El gos dels Baskerville, de Conan Doyle, només disponible en format mutilat per als estudiants; autors com Jim Thompson, impossible de trobar si no ens remuntem a la Cua de Palla de Pedrolo i autors catalans per recuperar». I el primer autor català de la remuntada és el manresà Manuel Quinto. Martín ho va tenir claríssim: «estava al capdamunt de tot». Era el torn del manresà, que després que Barbé li demanés el perquè de Bonaventura Pals («una persona essencialment bona, cap d'una editorial de pa sucat amb oli») i la coprotagonista Cadena O'Leary («Cadena perquè està a favor dels desvalguts i s'encadena a ells i O'Leary perquè la seva mare estava engaxada a l'LSD, i Leary havia estat un promotor dels beneficis d'aquesta droga»), va fer una mica més de cinc cèntims de l'argument: una visita a la presó, unes pistes per trobar un cuiner i uns poderosos «que abusen dels dèbils». I aquí ho deixarem. Entremig, com van subratllar Barbé i Martín, un dels encerts de la novel·la: les notes a peu de capítol que alternen realitat i invenció i que, com va confessar Quinto, s'inspiren en Woody Allen.

I això que, inicialment, quan Martín va rebre el manuscrit de Quinto i va llegir la primera nota va pensar que les eliminaria. Però «ràpidament vaig veure que gran part de la gràcia de la novel·la» eren les notes gastronòmiques, històriques i cinematogràfiques que suposen reblar el clau de la lectura. Perquè, com va destacar Martín, des de la seva primera novel·la negra, Manuel Quinto no va seguir els patrons «mimètics del gènere que fèiem servir els qui començàvem. Ell sempre es va revestir d'un nivell d'originalitat i creació que em fascinava. I va seguir així, com ara, mai no s'ha basat en el mateix esquema que li ha donat èxit».

Ficció i realitat van tornar a la conversa a través dels personatges. A Sopar per a ogres s'escolen «amics i coneguts». Un homenatge als qui hi són i als que ja no hi són que va derivar en saber quin tant per cent té Bonaventura Pals d'en Quinto: «la manera de ser i de pensar», va dir abans de discutir sobre si la realitat supera o no la ficció. Per a Martín, la ficció és precisament la que permet als lectors «jutjar els fets» i va mostrar-se convençut que tots els personatges, masculins i femenins, són el mateix escriptor. Quinto va tancar el tema amb la coneguda frase de Flaubert: «Madame Bobary soc jo». I punt.

Què té d'excepcional Sopar per a ogres per publicar-la en la col·lecció?, va demanar Barbé a Martín. El barceloní va sumar l'estil a l'originalitat, els personatges i l'estructura: «el Manuel fa servir l'humor per seduir el lector». Una arma de doble tall perquè, va subratllar, «no és fàcil, per exigència o per banalització». «Sorprèn» i això «té molt mèrit». Va quedar clar que és per tot això que Martín ha publicat Quinto. Però, sobretot, perquè (arribava la confessió de Martín) «el que a mi em mou és una fe cega en el Manuel». Les dificultats per editar i el criteri que mana (vendes, vendes, vendes) van conduir la presentació a un final obert on Martín va recomanar una autora catalana que publicarà, Assumpta Margenat, i la novel·la Manolo (escrita el 1992 on es veu que surten diversos 155). I Manuel Quinto va agafar la ploma, ahir, per signar llibres.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Cartellera de cine

Bages Centre

Bages Centre

Consulta les pel·lícules i els horaris que es projecten a Manresa.