«Som els miners del segle XXI». La frase, pronunciada per l'artista Roser Oduber, té un punt de provocació: ja fa una dècada que els antics forns de calç del terme de Calders es van transformar en espais de residència, treball i exposició per a creadors que hi arriben d'arreu del món. Però la memòria de la terra és tossuda i la directora del Centre d'Art i Sostenibilitat El Forn de la Calç (Cacis) recorda qui va ocupar l'espai abans que ella i el seu marit, Joan Vendrell, tinguessin una visió premonitòria. Ja fa deu anys i «el centre està a ple rendiment», assegura amb convicció i conscient que, com el miners, han hagut d'extreure l'èxit de la iniciativa amb les mans, amb el pic i la pala de la il·lusió i una fe insensata en un ter-ritori erm per a l'art contemporani.

Oduber i el Cacis fan balanç de la primera dècada de vida amb una exposició al Museu Comarcal de Manresa que explica com l'antiga indústria de la calç és avui en dia un espai que conserva el rastre del passat però funciona com un equipament de la indústria cultural. A més de diverses fotografies antigues que ensenyen com eren els forns, l'Espai Memòries del centre de la Via Sant Ignasi s'omple d'obres d'autors que han passat en un moment o altre pel Cacis, com la mexicana Angélica Chávez, la canadenca Sharon Kallis, la polonesa Izabela Oldak, Joaquim Falcó, Maria Picanyol, Marina Berdalet, Josep Morral, Ramon Brichs, Alèxia Lleonart i la mateixa Roser Oduber.

«Quan vam complir set anys, vam reflexionar sobre la direcció que estava duent el centre», explica la directora del Cacis: «Ara, ho tornem a fer i veiem que el projecte està consolidat. La idea principal és que som activistes en una societat de consum que no té límits. El nostre exemple ha fet incrementar les persones i els col·lectius, les xarxes, que es mouen en aquest sentit». Per a Oduber, «és una actitud de resistència davant d'una societat neoliberal que tot ho vol posar sota la bota del consum desaforat».

La primera revolució, però, va ser recuperar els forns -Oduber i la seva família viuen en una masia que hi ha molt a prop des de fa més de tres dècades- i situar aquest paratge del terme municipal de Calders en el mapa: «Ara, formem part de la llista dels 150 edificis del patrimoni industrial català».

Local i universal

Un moment clau en la història del centre es va escriure quan l'espai va crear un programa de residències obert a creadors d'arreu del món. De la primavera a la tardor, artistes dels cinc continents fan estada al territori per elaborar els seus projectes, que es vinculen a la terra, la natura i la sostenibilitat. El passat miner, les espècies botàniques i l'arquitectura de la pedra seca són alguns dels elements que converteixen el Cacis en un indret sol·licitat que ofereix la tranquil·litat d'una finca forestal.

Però si la mirada forana és important, El Forn de la Calç juga un paper impagable com a aglutinador per a la Catalunya Central de les iniciatives i els projectes destinats a difondre l'art contemporani: «Tinc la sensació que el Cacis, la Taula d'Arts Visuals... han sacsejat una mica el panorama existent, i el moviment ha fet que sortissin coses noves. S'ha fet recorregut amb pocs recursos, però s'ha demostrat que, amb ganes, es poden assolir moltes coses».

Oduber reconeix que el centre que dirigeix ha ajudat la gent «a sortir de l'armari» i a «trencar la zona de confort». Però encara hi ha molt camí per endavant: «Tinc la sensació que som en un terreny al qual encara li falta molt fertilitzant». L'artista apunta que per aconseguir canvis cal que «hi hagi un interès important de les administracions públiques i de la població en general». I confia que l'avenç arribi «des de l'educació, l'ensenyament».

«Qualsevol llenguatge, per normalitzar-se, cal que tingui el suport de l'administració i del sistema d'ensenyament», indica Oduber: «L'art contemporani té un llenguatge que costa molt d'entendre si no s'explica i es forma les persones per entendre què és una obra d'art. Però crec que aquest procés ens sobrepassarà, i es trigarà a assolir que el llenguatge sigui entès sense rebuig».

En aquest punt, l'activista torna a treure el cap: «Per la intel·ligibilitat de l'art contemporani hi ha hagut el problema d'una elit d'artistes que han jugat a fer que sigui un llenguatge que només puguin entendre ells. En el pol contrari hi som els artistes que volem fer partícip a la gent per tal que sigui un element integrador i contribueixi al creixement personal, que ajudi a obrir la ment. L'art ha d'enriquir, no pot ser un element de repressió».

Com a directora del Cacis i impulsora de la Taula de les Arts Visuals, Oduber té una mirada privilegiada sobre l'ecosistema artístic i cultural de la Catalunya Central. «Aquí hi ha de tot», afirma: «El problema és que es tracta d'un sector de moltes capelletes, on s'aplica allò de 'si no ho he pensat jo, no val la pena defensar-ho'. I hauria de ser tot el contrari: potser no has participat a crear-ho, però et pot enriquir! Crec que hi ha un procés per endavant d'anar desfent egos i dogmatismes».

Inauguració oberta al públic

El polièdric Espai Memòries viurà avui a les 19 h la inauguració de l'exposició, que es podrà veure fins al final del mes vinent. L'extensa nòmina d'artistes que ensenyaran el seu treball és significatiu de la condició de centre neuràlgic que ha assolit el Cacis durant la darrera dècada. Els visitants podran gaudir dels treballs fotogràfics, les instal·lacions, l'escultura, el vídeo i altres tècniques dels vint-i-tres creadors seleccionats. A més a més, també es presentaran la publicació elaborada pel desè aniversari i la nova pàgina web.