l Gremi de Sant Lluc, format a Manresa el 1945, fou un col·lectiu que realitzà diverses activitats amb la finalitat d'organitzar festes populars per sortir de la grisor i monotonia de la vida manresana en la postguerra; i adoptaren el nom de Sant Lluc -metge, un dels quatre evangelistes i autor dels Fets dels Apòstols- perquè és el patró de metges i artistes, com el Cercle Artístic de Sant Lluc, de Barcelona (fundat el 1893).

De tota la seva activitat destaco la donació a la ciutat de la Pubilla, que s'afegia als gegants i nans de la ciutat, per participar en les festes manresanes. La festa, el 21 d'octubre del 1951, va despertar molt interès. Els padrins foren els gegants de Barcelona, acompanyats dels gegants de Moià, Sallent, Sabadell, Igualada, la Casa de Caritat de Barcelona, Sant Sadurní d'Anoia, Terrassa, Solsona i Berga. Al matí, missa solemne a la col·legiata de la Seu, amb el cant dels Goigs a llaor del gloriós sant Lluc evangelista a càrrec de l'Escolania de la Verge de l'Alba i la benedicció solemne de la Pubilla del Pla de Bages, amb l'assistència dels gegants convidats. Els Goigs, amb música de Mn. Eudald Pla Fonts (organista de la Seu 1942-1960) i lletra de Mn. Genís Padrós Pladevall (mort el 1992), s'editaren el 1946, amb un minuciós i adient dibuix de Joan Vilanova Roset (1908-1990).

Seguidament, a la plaça Major, acompanyats per l'Agrupació Manresana de Folklore (l'actual Agrupació Cultural del Bages) i la cobla La Principal de Bages, s'estrenà el ball pla La Pubilla del Bages (en tonalitat de Sol Major i compàs ternari) del fiscornaire i compositor Francesc Juanola Reixach (1891-1968) per a cobla, amb la coreografia d'Antoni Reguant Farrell (1889-1960), dansaire i impulsor de danses tradicionals. En honor de la Pubilla s'acabà amb diverses danses i amb el típic Ball del vano i el ram. El ball pla La Pubilla del Bages seguia la tradició manresana, que cada element de la imatgeria té un ball propi i únic.

A més, el compositor i pianista manresà Josep Mestre Miret (1918-2002) també creà la Cançó de la Pubilleta (en tonalitat de Sol Major i compàs binari) amb arranjament per a cobla també de Francesc Juanola, que es tornà a interpretar en la celebració del seu cinquantè aniversari (el 21 d'octubre del 2001). El text de la tornada és ben eloqüent: «Amb el so del flabiol / la Pubilla, la Pubilla / amb el so del flabiol / la Pubilla dona el vol. Les tres estrofes expliquen la festa: 1a Que contents estan els nans / passejant amb la Pubilla / que n'és la primera filla / dels nostres antics gegants; 2a L'alegria al cor jo duc / que Manresa està de festa / celebrant la magna gesta / dels del Gremi de Sant Lluc; i 3a És el gremi més trempat / que ens fa la xocolatada / i estimant la mainada / dona vida a la ciutat».

A la tarda, hi hagué xocolatada amb repartiment de flabiols i elevació de bombes japoneses -globus o fanalets de paper amb una llanterna de parafina que s'encenien, s'elevaven i volaven fins que la flama s'apagava i tornaven a caure a terra-, que oferien gran expectació. Va seguir la donació oficial de la geganteta a la ciutat, per acabar amb una espetegada de focs artificials i la crema del ninot -que aquell any era una reproducció de la pubilleta o geganteta- i una audició de sardanes.

Celebrem que, una vegada més, la delegació manresana del Col·legi de Metges festegi i faci reviure la Festa de Sant Lluc amb diversos actes populars.