LA SOMBRA DE LA LEY

? Espanya, 2018. Crim, història. 120 minuts. Direcció: Dani de la Torre. Guió: Patxi Amezcua. Intèrprets: Luis Tosar (Aníbal Uriarte), Michelle Jenner (Sara), Ernesto Alterioe) Pantalles: Bages Centre (Manresa), París (Solsona), Ateneu (Igualada), Mont-Àgora (Montbui) i Yelmo (Abrera).

Barcelona esdevingué un veritable polvorí en els anys vint, quan es desfermà una guerra no oficial entre la patronal (i el seu exèrcit de pistolers) i les forces anarquistas. Una etapa històrica, tan apassionant com decisiva, que ha estat plasmada ara a la pantalla gran. L'acció de La sombra de la ley se situa el 1921, quan es produeix el Desastre d'Annual i només falten dos anys perquè arribi la dictadura de Primo de Rivera. Aníbal Uriarte és un comissari que és envïat a la Ciutat Comtal per ajudar a la investigació del robatori d'un tren militar. Tots els seus principis queden trasbalsats quan descobreix la corrupció imperant a la policia i coneix la Sara, una noia molt compromesa ideològicament.

El segon llargmetratge de Dani de la Torre (va debutar fa tres anys amb El desconocido, un estimable thriller claustrofòbic) suposa, d'entrada, una producció espanyola ambiciosa que, a diferència del que succeeix en altres propostes similars, llueix a la pantalla el seu pressupost amb una reconstrucció tan acurada com versemblant. El director gallec s'ha emmirallat nítidament en Hollywood i ha bastit un thriller que, tot partint d'un marc històric verídic, recrea el cinema de gàngsters, un veritable subgènere, i desprèn una aroma retro. Los intocables de Elliott Ness (Brian de Palma) i Érase una vez a América (Sergio Leone), dos títols emblemàtics dels vuitanta, són font d'inspiració d'una epopeia urbana que sobresurt per la seva impecable posada en escena. De la Torre es despenja amb uns elaborats plans seqüència i uns virtuosos moviments de càmera, inusuals en el cinema espanyol. Tanmateix, hi ha massa diferència entre la seva barroca (i notable) realització i el seu guió, que mou moltes peces suggeridores però que es concreta finalment amb un tractament (dels personatges i dels escenaris) massa esquemàtic i previsible.