Els poemes, com la música, són un patrimoni col·lectiu de sensacions, pensaments, històries, records i emocions que perduren al llarg de l'espai i el temps. Ahir al migdia, a Manresa, el cantautor valencià Pau Alabajos es va submergir amb veu i guitarra en l'univers del poeta i escriptor, també valencià, Vicent Andrés Estellés, a través de l'adaptació musicada d'alguns dels seus textos.

Un viatge íntim i proper que entrellaçava passat i present, nostàlgia i esperança, i que va permetre al públic transportar-se a la València del segle XX, als espais i pensaments viscuts pel de Burjassot. Alhora, el vermut musical va servir per descobrir alguns dels temes propis d'Alabajos, igualment poètics, que apel·len a l'amor, les ruptures, la memòria històrica o la lluita contra la repressió.

En el marc del festival literari Tocats de Lletra, el cantautor va interpretar cançons dels seus set treballs i va presentar el seu últim projecte, Ciutat a cau d'orella (2018), que recull dotze poemes musicats d'Estellés. Hi va intercalar, també, el poema número 46 del llibre La Pell de Brau, de Salvador Espriu -«A vegades és necessari i forçós que un home mori per un poble/però mai no ha de morir tot un poble per un home sol»- i una versió de l'himne Què volen aquesta gent?, de Maria del Mar Bonet, que va servir per tancar l'acte en comunió amb el públic.

València, molt present

Tant en els poemes d'Estellés com en les cançons d'Alabajos, la ciutat de València hi és molt present, ja sigui en forma d'una parella que contempla les Falles al poema D'un any, a les imatges que a Postal recorden la València que el poeta estimava, o als versos tendres que componen M'aclame a tu, amb música d'Ovidi Montllor, que recorda el bombardeig a Xàtiva durant la guerra civil. També en els coneguts versos d' Els amants -«No hi havia a València dos amants com nosaltres»-, que van prendre una nova dimensió amb la veu i la guitarra d'Alabajos.

Si bé l'amor i els sentiments van ser el principal eix temàtic -amb poemes com Sonata per a Isabel, que Estellés va dedicar a la seva dona, o una trista versió d'una popular Cançó de Bressol escrita a la seva filla, morta poc després de néixer- el concert també va incloure missatges reivindicatius amb temes d'Alabajos com La transició modèlica i la mare que m'ha parit, Fosses del silenci -«un antídot contra la desmemòria històrica»- o Viure -«I si no ens deixen somiar/mai ens deixarem adormir». El cantautor, que va fer referència a les protestes del sector educatiu al País Valencià, a l'1 d'octubre, als presos polítics i a l'exili de Valtònyc, va interpretar un tema inèdit, creat a partir d'un quadre de l'artista alcoià Toni Mira: Vencerem.