El Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) obre dimecres les portes de l’exposició internacional dedicada al director de cinema Stanley Kubrick (1928-1999). La mostra proposa un recorregut cronològic per l’obra del cèlebre realitzador, amb sales dedicades a cadascun dels seus 12 films (‘2001: una odissea de l’espai’, ‘La taronja mecànica’, ‘El resplendor’ o ‘La jaqueta metàl·lica’, entre altres) i els projectes nonats, amb un total de 600 ítems, entre imatges en moviment, objectes i material precedent dels arxius personals del director. Una exposició immersiva que submergeix l’espectador en l’univers de Kubrick i la seva cinematografia, produïda pel Deutsches Filmmuseum amb l’arxiu de Kubrick a Londres i la col·laboració de la filla de l’artista i diverses ‘majors’ nord-americanes.

El CCCB acull a partir del 24 d’octubre l’exposició ‘Stanley Kubrick’, un recorregut cronològic per l’obra del geni del cinema, des dels seus anys d’aprenentatge com a fotògraf de la revista ‘Look’, aturant-se en els seus dotze llargmetratges, fins als seus projectes nonats o encomanats a altres cineastes, com ‘Intel·ligència Artificial’, que va entomar Steven Spielberg.

Comissariada per Hans-Peter Reichmann i Tim Heptner, del Deutsches Filmmuseum, la seva adaptació al CCCB ha esta obra del crític de cinema i escriptor Jordi Costa. En declaracions a l’ACN, Costa apunta que cada una de les pel·lícules de Kubrick és “un univers tancat en sí mateix”, com bé reflecteix l’exposició, donant a cada film un espai propi. Això, sí en la seva cinematografia s’hi repeteixen unes “constants estilístiques”, considera el comissari, com són “la capacitat de dissenyar i composar el pla amb meticulositat i una investigació sobre les possibilitats de fluïdesa de càmera i de dinamisme de les imatges”.

Perfeccionisme i afany de control

Costa explica que Kubrick va ser un dels creadors cinematogràfics “més obsessionats pel control absolut” de la ficció i dels elements que formen part del procés creatiu d’una pel·lícula. “Tenia la capacitat de comprendre el llenguatge cinematogràfic des dels fonaments, des de l’elecció de les lents òptiques, i arribava a controlar les campanyes promocionals, doblatges i els dissenys dels DVD”.

La pròpia idea de perfecció, enfrontada a la vulnerabilitat humana, és de fet “el gran tema” de la filmografia de Kubrick, sosté Costa. Pel comissari, ‘Atraco perfecto’ (el tercer llargmetratge del director) és “l’exemple perfecte” d’aquesta “tensió” recurrent en l’obra de Kubrick. A la pel·lícula, “un pla mestre dissenyat escrupolosament, l’atzar i la debilitat humana el converteixen en quelcom caòtic”, recorda. També ‘Napoleó’, un dels tres projectes no consumats del realitzador revela “la seva obsessió” amb el personatge, amb qui se sentia reflectit i es demanava “perquè algú amb aquella intel·ligència i capacitat de control va acabar com va acabar”.

2001: una odiessa a l’espai’, ‘La taronja mecànica’, ‘Espàrtac’, ‘La jaqueta metàl·lica’, ‘El resplendor’, ‘Camins de glòria’, ‘Lolita’, ‘Barry Lyndon’ o ‘Eyes Wide Shut’. La filmografia de Kubrick està plagada de grans títols que el converteixen en un dels cineastes més influents del segle XX. La seva “ambició” per fer que el cinema afrontés les grans qüestions filosòfiques de la humanitat, diu Costa, es va combinar amb una gran capacitat per recórrer els generes cinematogràfics més diversos “ampliant les seves possibilitats expressives”.

I tot plegat, afegeix, amb la virtut de fer obres no discursives, “que escollien el llenguatge de la imatge, el símbol i la universaliat”. Potser per això són pel·lícules “que no s’erosionen” i que creixen amb el pas del temps, conclou el crític cinematogràfic.