Pep Anton Muñoz i Jaume Casals pugen a l'escenari en la pell d'un pare i un fill amb una relació trencada. Eli és la primera producció pròpia de la temporada de la Sala Versus Glòries, que el maig d'aquest any va agafar un rumb nou amb el traspàs de la direcció artística i gestió a Ramon Godino i Jofre Blesa, de la productora Apunta Teatre. L'obra, que es podrà veure de l'1 de novembre al 2 de desembre, ha estat escrita pel dramaturg i director surienc Roc Esquius i dirigida per Antonio Calvo, que torna a aquesta sala 12 anys després. L'espectacle representa, també, el retorn de Pep Antón Muñoz al teatre, on no actuava des de feia 8 anys: «Necessitava alguna cosa suficientment engrescadora per posar-me les piles un altre cop i trepitjar l'escenari», subratllava el popular actor, una cara habitual de les sèries de televisió catalanes.

L'obra és fruit d'un encàrrec de Casals i Muñoz, que es van conèixer a La Riera interpretant una parella sentimental amb una gran diferència d'edat. «Vaig tenir l'oportunitat d'escriure un text per a ells, a mida», explicava ahir Esquius, que també va ser actor a La Riera. Els dos actors es van sentir «tan a gust» treballant a la sèrie, que van decidir repetir. I d'aquí surt Eli. «A La Riera amb dos rols molt complicats i controvertits, no coneixent-nos, ni professionalment, ni personalment, vam crear immediatament una complicitat meravellosa que difícilment es dona al llarg d'una carrera», remarcava Muñoz. Casals ho reblava: «Cada assaig amb el Pep ha estat una masterclass».

Per a Esquius, «la premissa a l'obra era que allò que ells dos tenien de forma natural, aquesta relació tan potent i íntima, comences absolutament trencada». És per això que l'espectacle s'inicia amb «la relació d'un pare i un fill, que tot i estimar-se i necessitar-se molt, fa molts anys que no troben les paraules per poder expressar-s'ho, ni el camí per apropar-se emocionalment». Muñoz valorava molt positivament el fet que ells tinguessin aquesta complicitat prèvia, per tal de destruir-la i posar-se en el rol del pare i el fill.

És en aquest context de distanciament que entra l'Eli, el regal que el pare fa al fill després de molts anys d'haver perdut la relació, i que és una màquina capaç de crear emocions . «Aquest regal apareix com a un objecte i acaba transformant la seva relació, se'ls acaba menjant», explicava Esquius. Per a Antonio Calvo, director de la peça, el text és l'actualització del mite d'Ícar, on un pare ensenya una tecnologia al seu fill -en el cas del mite grec, li ensenya a fabricar unes ales- i, per culpa d'aquesta tecnologia, el fill vol volar massa amunt. Un objecte que es converteix, segons Calvo, en el «tercer personatge de la funció».

Tot i que la trama, remarcava Esquius, passa «per la intriga, el dolor i la tragèdia», Eli també té pinzellades de comèdia perquè «és una manera més d'entendre la vida».