La directora Mar Targarona estrena aquest divendres «El fotógrafo de Mauthausen» i li dedica a Francesc Boix, un fotògraf i militant comunista que va estar pres a Mauthausen. L'encarregat de posar-se a la pell de Boix és Mario Casas, el qual ha assegurat que «Francesc Boix no està aquí ressaltat com aquell heroi que va ser un dia, a París, sí».
El protagonista de la pel·lícula, amb l'ajuda d'un grup de presoners d'origen espanyol del camp de concentració, arrisca la seva vida i prepara la sortida del camps d'alguns negatius fotogràfics que mostren la crueltat que vivien per part del nazis. Les fotografies de Boix van ser claus per aconseguir condemnar aquells alts càrrecs nazis durant els judicis de Núremberg, ens el quals va ser l'únic testimoni provinent d'Espanya.
Mario Casas ha explicat que Francesc boix era «molt desconegut» i que aquí no està ressaltat com aquell heroi que va ser un dia», mentre que a París sí, «allí el van enterrar a un cementiri famós pels herois».
Mar Tarragona ha assenyalat que la majoria d'espanyols no saben que hi va haver republicans als camps de concentració nazis. Per això aquesta història, ha dit, que ajuda a donar a conèixer a tothom aquells fets i sobretot la figura d'aquest fotògraf, «que va ser aquest personatge llest i simpàtic, que va fer tot per sobreviure i per ajudar als que podia, així com documentar i que no es cremessin els negatius que després van servir per imputar molts caps nazis als judicis de Nuremberg».
El famós actor quan va llegir el guió de la pel·lícula va veure clar que el volia portar a la gran pantalla. Casas «necessitava» posar-se a la pell de Boix i saber «en una petita part que els hi va passar a aquests espanyols als camps de concentració». Ha assumit que hi ha personatges que se'ls treu del damunt molt ràpid, en canvi a Boix ha dit que se l'estima molt: «Vaig simpatitzar molt amb ell i porto tatuat el seu número de pres al turmell perquè es quedi tatuat a la meva pell. Francsc Boix m'ha ensenyat la cerca de la llibertat, de la supervivència i de la lluita. Això ha de ser explicat i vist», ha afirmat.
El protagonista ha apuntat que per poder fer aquest personatge s'ha hagut d'aprimar molt, concretament 12 quilograms. «Em vaig recloure molt a casa i sol i això t'afecta. La part emocional va ser dura per Casas, per haver d'interpretar el dolor, l'horror i «les barbaritats i atrocitats» que van veure els presos espanyols a Mauthausen.
Casas ha reconegut que no se sent amb un deure, però ha apuntat que hi ha un tipus de públic més jove que el segueix que potser no coneix aquestes històries dels espanyols als camps de concentració. Ha recalcat que «és important que coneguin què va passar, perquè per a molts aquestes històries són de ficció perquè ho hem vist al cine».
«L'odi és nefast»
La directora ha apuntat que «és important saber que l'odi és nefast i que la ideologia nazi va ser repugnant i fastigosa i no és només que fossin dolents, sinó que van ser cruels i sàdics», ha lamentat Targarona.
Pel que fa el rodatge, la directora ha explicat que les parts interiors van ser a Terrassa a uns platós amb decorats i els parts exteriors van ser a Budapest «perquè hi ha molta versemblança entre Hongria i Àustria, que és on està el camp». La pel·lícula té sobretot en els seus exteriors un toc grisós, que gairebé sembla blanc i negre. Targarona ha declarat que volia que la imatge fos de molta qualitat i no fos amb molta postproducció. «Hi ha una feina darrera de vestuari i direcció d'art que tot semblés envellit i treballat i els actors, a part d'aprimar-se, la mica de maquillatge que porten ajuda a reconstruir aquesta època i aquesta angoixa i malson que va ser per a ells».
