El Museu Episcopal de Vic ha presentat aquest divendres l'exposició 'Oliba episcopus'. Es tracta de la mostra més important que s'ha realitzat fins ara sobre un dels personatges més rellevants de la Catalunya medieval. La mostra, que es podrà visitar fins el 10 de febrer, presenta i contextualitza la figura del que va ser bisbe d'Osona i Abat de Ripoll i Cuixà i reuneix els testimonis materials i documentals de l'època que s'han cedit de col·leccions d'art de diferents punts d'Europa. Les obres més destacades són les anomenades bíblies de Ripoll, promogudes per Oliba, testimonis únics de l'art català i europeu de fa 1.000 anys. El comissari, Marc Sureda, les ha destacat pel seu valor com a "biblioteca d'imatges de l'època". "S'hi pot veure com eren algunes coses que avui ja s'han perdut", ha destacat.

L'exposició 'Oliba episcopus' intenta actualitzar la visió sobre la figura del bisbe i contextualitzar-la en l'època en què va viure com també quin va ser el seu paper en la creació artística o el seu paper polític i social que l'han acabat convertint en un dels personatges més importants de la història de Catalunya. Durant la presentació aquest divendres davant la premsa, el director del Museu Episcopal de Vic, Josep Maria Riba, ha assenyalat que tirar endavant la mostra sobre el bisbe Oliba ha estat "tot un repte". Segons ha assenyalat, calia revisar el personatge de nou, "sense caure en la trampa de repetir el mateix que ja s'havia dit". Per Riba, l'exposició també "obre les portes" a continuar el treball de recerca i investigació sobre el personatge. El director ha definit la mostra com una "joieria de primer nivell".

En aquesta línia, les joies de l'exposició són, sense cap mena de dubte, les anomenades bíblies de Ripoll. Els tres documents no només duien a terme una funció litúrgica i per a l'aprenentatge, sinó que també eren llibres il·lustrats que ajudaven a comprendre el text bíblic, "però sobretot funcionaven com a banc d'imatges", ha explicat el comissari, Marc Sureda. Una de les singularitats de l'exposició és que, per primera vegada, els tres documents s'han reunit en una única mostra. El visitant podrà llegir les bíblies gràcies a recursos tecnològics que permeten navegar per algunes de les seves pàgines. La Biblioteca Vaticana i la Biblioteca Nacional de França han cedit les bíblies de Ripoll i de Roda, mentre que l'Arxiu Municipal de Banyoles ha cedit un foli de la Bíblia de Fluvià.

A l'exposició també es pot veure en format de vídeo una reconstrucció virtual de la catedral romànica de Vic cap a mitjan segle XI. S'ha reconstruït els dos edificis que tenia el conjunt catedralici d'Oliba i que es conformava per l'església principal de Sant Pere i l'església de Santa Maria 'la Rodona', on es va adoptar la nova tècnica constructiva de l'anomenat primer art romànic català. Per desenvolupar aquest treball científic s'ha comptat amb la col·laboració de la Farinera Centre d'Arts Visuals de Vic i la Universitat Politècnica de Catalunya.

Entre la resta d'obres que s'hi poden veure destaquen els canelobres de Bernward, bisbe de Hildesheim (Alemanya) que, com Oliba, era conegut pel seu interès en la producció d?art litúrgic; també el primer sudari de Sant Lambert (Bèlgica) que és un espectacular teixit de l?Àsia central que servia per embolcallar relíquies, o el bàcul en forma de bastó, dit de Santa Austreberta (França), que és un dels únics bàculs que es conserven sencers del segle XI.

L'Oliba de la Pau i Treva i l'Oliba europeu

Pel comissari, una de les claus de l'exposició és l'explicació d'Oliba com a bisbe, amb la convocatòria dels sínodes de Pau i Treva i el seu govern dels castells a la frontera de la marca hispànica. De fet, una de les grans aportacions del personatge van ser els sínodes de Pau i Treva. Aquesta iniciativa va sorgir per posar límits a la violència entre els poderosos i també cap els més febles. Oliba, però, no volia frenar només excessos puntuals, sinó que volia contrarestar el feudalisme, una nova manera de gestionar el poder que emergia en aquell moment.

També hi ha un apartat que parla de l'Oliba més europeu. Sureda ha assenyalat que a Catalunya s'ha parlat molt del bisbe Oliba com a pare de la pàtria catalana, "però si només se circumscriu als comptats catalans, es perd la seva figura inscrita en l'Europa de l'any 1000". En aquest sentit, la figura del bisbe fa de "pal de paller" en l'estructura de l'Europa cristiana de principis del segle XI, ha ressaltat.

Mirar Oliba des del segle XXI

Pel director del museu, Josep Maria Riba, l'exposició "obre un repte" al voltant de com el bisbe Oliba, que va vertebrar la Catalunya medieval, es pot posar un altre cop sobre la taula "amb criteris del segle XXI". Segons Riba, la idea lligaria amb els camps turístic, cultural, humanístic i espiritual. "Volem que sota la signatura d'Oliba es creï un producte que val la pena promocionar i posar en valor", ha destacat.

De la seva banda, l'actual bisbe de Vic, Romà Casanova, ha assenyalat que l'exposició recull "una memòria agraïda de la nostra història". Per ell, la mostra intenta "donar vida" al personatge amb les peces que poden ajudar a imaginar com era i com vivia. Segons el bisbe, l'exposició també serveix per donar valor a la catedral i tot el que representa. De fet, l'edifici del segle IX és el "lligam" entre tots els bisbes de la història.

De la seva banda, el responsable de Cultura dels Serveis Territorials de la Catalunya central, Lluís Cerarols, ha assenyalat que quan s'explica que Catalunya "és terra de diàleg", segurament es pot girar la mirada en Oliba i en els sínodes que va convocar de Pau i Treva. Al voltant dels centres litúrgics, el bisbe va establir que no hi podia haver guerra.

Activitats complementàries

Els propers 8,9 i 10 de novembre tindrà lloc el congrés 'Oliba de Vic. Un bisbe de 1000 anys enrere', organitzat conjuntament per l'Ateneu Sant Pacià, la UAB i el MEV. D'altra banda, el febrere de 2019 s'organitzarà una jornada sobre el conjunt catedralici d'Oliba i diverses conferències. A més d'oferir visites guiades a l'exposició -cada diumenge a les 13 h-, el MEV també ofereix una visita inèdita -cada dissabte a les 17 h- que començarà al museu i acabarà a la catedral on, de manera exclusiva, es podrà veure la sala romànica de la Canonja, edificada a mitjans del segle XI en el període d'Oliba i que ha estat la darrera descoberta arqueològica de la Catedral de Vic.

L'exposició és fruit de l'acord entre el Departament de Cultura, l'Obra Social 'la Caixa' i forma part del projecte Episcopus del Bisbat de Vic.